Resultats de la cerca

El seu valor pot calcular-se amb l’expressió P = rgh , on r és la densitat mitjana de les roques de sobre, g és l’acceleració de la gravetat i h és la profunditat d’enterrament de la roca La unitat de mesura més comuna és el kilobar En l’escorça continental, la pressió litostàtica augmenta 1 kilobar per cada 3,5-4 km d’enterrament

Respon al fenomen de pressió-dissolució, de manera que minerals com el quars es dissolen en zones d’esforç compressiu màxim i precipiten en zones d’esforç compressiu mínim adjacents al cristall rígid

La marea atmosfèrica deguda a l’atracció gravitatòria de la Lluna és poc important, i no afecta sensiblement les mesures baromètriques El Sol, per contra, origina oscillacions de pressió molt sensibles, perquè a la seva influència gravitatòria s’uneixen els efectes tèrmics d’escalfament i de refredament de l’atmosfera Les marees atmosfèriques són particularment sensibles a les regions situades entre els dos tròpics

Les capes artesianes es formen en estructures geològiques apropiades, tant en les sinclinals com en les monoclinals Les condicions necessàries perquè es produeixin pous artesians són un aqüífer inclinat i limitat per sobre i per sota per capes que el tanquin hermèticament que les vores de l’aqüífer a la superfície es trobin a una altura suficient per a proporcionar la pressió hidroestàtica necessària pluja suficient per a subministrar l’aigua adequada absència d’altres sortides de l’aigua que no sigui a través dels pous L’aigua, en penetrar a les capes permeables es dirigeix vers…

La temperatura és relativament poc elevada inferior als 300°C, la pressió litostàtica, baixa, i la pressió no litostàtica, elevada La roca típica formada en aquesta zona és la fillita, i els minerals característics són sericita, clorita, cloritoide, antigorita, talc, epidot, zoïsita, albita, granat, calcita i dolomita

Pot reflectir tant una cristallització seqüencial com reaccions secundàries entre les dues fases minerals En roques metamòrfiques aquesta estructura constitueix una eina útil per a determinar les condicions de pressió i temperatura durant el metamorfisme

Un conjunt de tres celles és introduït verticalment en una perforació del terreny, i un sistema de tubs permet inflar-les aïlladament la de dalt i la de baix fixen el conjunt i amb la del centre es pot mesurar la deformació corresponent a la pressió radial aplicada

Per a roques deformades en l’estat sòlid i amb comportament viscós es considera equivalent a la viscositat, és a dir, la resistència d’aquestes a fluir sota determinades condicions de pressió, temperatura i esforços tectònics La competència implica una interrelació de la diferència d’esforços i la taxa de deformació

Hi ha una relació constant i predictible entre les paragènesis presents i la composició química de la roca, donades unes determinades condicions de pressió i temperatura El concepte i classificació de fàcies metamòrfiques va ser introduït pel geòleg finès PEEskola a partir de l’estudi de les associacions minerals de les roques bàsiques

Els límits es basen en les dades termals sobre els punts de fusió de les roques i minerals, i sobre els punts d’inversió o transició dels canvis allotròpics dels composts litològics, i en general de les condicions d’equilibri i ordre d’estabilitat sota diferents circumstàncies de pressió per a diversos minerals allotròpics, dissolucions sòlides, eutèctics i altres agregats minerals