Resultats de la cerca

Deixeble de Norbert Font i Sagués i Pere Bosch i Gimpera, fou un dels creadors de l’Escola Catalana d’Arqueologia Membre del servei d’investigacions arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, excavà les coves eneolítiques d’Os de Balaguer, Tartareu, Tragó de Noguera i Montserrat, la necròpoli hallstàttica de can Misser, de Terrassa, i els poblats ibèrics del Mor, Fogonussa i Sidamon, com també Olèrdola i la necròpoli paleocristiana de Tarragona féu nombrosos treballs a Calaceit i al seu voltant al Maestrat explorà el barranc de la Valltorta i les seves pintures rupestres, i a Mallorca,…

L’orientació preferent dels minerals en una roca magmàtica és indici del seu caràcter sintectònic Sovint, l’orientació preferent és de caràcter dèbil, i es requereixen tècniques específiques per a determinar-la

Pot presentar-se entre dues roques ígnies, on mostra diferències de textura i d’estructura, entre una roca ígnia i una de sedimentària, en el qual cas es pot produir metamorfisme de contacte a la roca sedimentària, i entre dues roques sedimentàries, on les capes seran concordants si són paralleles, i discordants si no ho són Hom diu que en un contacte hi ha continuïtat quan no hi ha hagut interrupció en la sedimentació, i discontinuïtat si n'hi ha hagut en els contactes entre dos estrats és on es veuen les marques de sedimentació També hi ha contactes d’origen…

Pot ésser originada per causes internes de la roca dessecació, hidratació, refredament o per causes externes terratrèmols, corbament de les capes Rarament, es forma una sola diàclasi, sinó que es formen famílies relacionades entre elles per l’origen i la direcció

Els porfiroclasts corresponen generalment a cristalls de mida gran envoltats per una matriu més fina Són comuns a les milonites, i sovint pertanyen a espècies minerals més resistents a la deformació que l’espècie dominant a la roca per exemple, porfiroclasts de feldespat en milonites quarsítiques

Està determinat per la cohesió de la roca o sòl, i permet establir la capacitat portant d’un terreny i la seva estabilitat a l’esllavissament

Les farines de falla contenen menys del 30% de fragments de roca visibles, envoltats per una matriu fina de mida de gra entre 0,1 i 100 µm Aquest fet les diferencia de les bretxes de falla, que contenen més del 30% de fragments grans En alguns casos, les farines de falla poden presentar foliació, definida per plans de lliscament secundaris repetitius o per fillosilicats orientats

El seu valor pot calcular-se amb l’expressió P = rgh , on r és la densitat mitjana de les roques de sobre, g és l’acceleració de la gravetat i h és la profunditat d’enterrament de la roca La unitat de mesura més comuna és el kilobar En l’escorça continental, la pressió litostàtica augmenta 1 kilobar per cada 3,5-4 km d’enterrament