Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
línia de falla
Geologia
Línia d’intersecció del pla de falla amb la superfície topogràfica.
Sol ésser recta, llevat del cas que el pla de falla sigui poc inclinat i la superfície topogràfica sigui alta i irregular
Criptozoic
Geologia
Unitat que comprèn els temps anteriors al Paleozoic, o sigui tots els terrenys anteriors al Cambrià.
És equivalent del terme Precambrià, molt més emprat
biocarst
Geologia
Forma càrstica de mida reduïda produïda fonamentalment per l’acció orgànica, ja sigui de plantes (fitocarst) o d’animals.
Les formes de biocarst són comunes en zones costaneres, ocasionades per diversos organismes corrosius i perforants de la roca
fèrtil
Geologia
Agronomia
Dit d’un sòl molt productiu.
Perquè un sòl sigui fèrtil cal que tingui una composició granulomètrica equilibrada, un bon complex argillohumífer, una alta capacitat de bescanvi catiònic, humitat suficient, microflora rica i elements minerals abundants i no tòxics
inversió tectònica
Geologia
Reactivació en sentit oposat d’una falla o d’una zona de cisalla.
També s’utilitza el terme d’inversió per a designar un canvi de moviment vertical, sigui d’aixecament o d’enfonsament, d’un bloc o d’una regió de l’escorça terrestre, com per exemple l’aixecament d’una antiga conca sedimentària
isosísmica
Geologia
Dit de la línia que uneix els punts isosísmics.
Cadascuna d’aquestes línies envolta una àrea aproximadament circular o ellíptica, segons que la zona on s’ha originat el terratrèmol sigui puntual o allargada La zona que resta a l’interior de la isosísmica de la màxima intensitat és anomenada àrea plistosísmica i, lògicament, conté l’epicentre del terratrèmol
esquelètic | esquelètica
Geologia
Dit dels sòls que tenen molts fragments de la roca mare, còdols al·lòctons, etc, o sigui, elements no transformats en sòl.
isoclinal
Geologia
Dit del plegament en què les capes d’ambdós flancs són sensiblement paral·leles, independentment que el plegament sigui recte, inclinat o ajagut.
geologia estructural
Geologia
Branca de la geologia que s’ocupa de l’estudi de les estructures que es produeixen en les roques de l’escorça terrestre per un procés de deformació natural.
Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en deformar-se,…
pou artesià
Estructura d’un pou artesià
© fototeca.cat
Geologia
Pou en el qual l’aigua que hi ha en profunditat es troba a una pressió hidràulica suficient per a obligar-la a pujar fins a sobrepassar la superfície.
Les capes artesianes es formen en estructures geològiques apropiades, tant en les sinclinals com en les monoclinals Les condicions necessàries perquè es produeixin pous artesians són un aqüífer inclinat i limitat per sobre i per sota per capes que el tanquin hermèticament que les vores de l’aqüífer a la superfície es trobin a una altura suficient per a proporcionar la pressió hidroestàtica necessària pluja suficient per a subministrar l’aigua adequada absència d’altres sortides de l’aigua que no sigui a través dels pous L’aigua, en penetrar a les capes permeables es dirigeix vers…