Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
precontinent
Geologia
Terme que designa, segons els autors francesos, la part submergida de l’escorça continental que es prolonga més enllà de la línia de costa.
Correspon als sectors dels fons marins que clàssicament han estat denominats plataforma continental i talús continental És també anomenat marge continental Hom hi distingeix correntment tres dominis la plataforma continental , plana, recoberta de sediments de fàcies nerítica, que s’estén de la costa fins a la línia de ruptura de pendent del talús, o en tot cas fins a la isòbata de -200 m el talús continental , per sota dels -200 m, força inclinat i solcat pels canyons submarins i, finalment, la vora continental , de pendent molt més suau que el talús, damunt la qual es…
prodelta
Geologia
Part permanentment submergida d’un delta emplaçada per sota del front deltaic i a més profunditat que la zona influïda per l’onatge.
El front deltaic se situa a la gola fluvial, al nivell de la mar, és sorrenc i té la progradació mar endins El prodelta, de pendent suau cap al fons de la conca, és format per fangs i argiles no gaire bioturbats i amb prou feines hi arriben les sorres del front deltaic S'hi dipositen també restes de plantes i molluscs
flute mark
Geologia
Marca de corrent consistent en una petita depressió subcònica excavada per un vòrtex d’aigua en un sediment tou.
És longitudinalment asimètrica, amb la part més abrupta al costat que mira aigües amunt i la part amb relleu més suau al costat que mira aigües avall Aquesta asimetria indica, a més de la polaritat de la sèrie, la direcció i el sentit del corrent Els flute marks romanen preservats com a emmotllaments a la sola de les capes de gresos en anglès, flute cast que els fossilitzaren
sauló
Geologia
Arena que resulta de la descomposició dels granits.
Dins l’àrea climàtica mediterrània, les roques granítiques poden alterar-se amb una relativa facilitat L’acció de les aigües carregades de gas carbònic converteix el feldespat en argila, la mica en productes ferruginosos i el quars en masses de sorra silícia El granit, en conseqüència, es comporta, en certes condicions climàtiques, com una roca de poca resistència Dins el paisatge morfològic constitueix els sectors deprimits i de pendent suau
Devonià

Crani garibé complet del peix placoderm artrodir Eastmansteus calliaspis, corresponent al Devonià d’Austràlia occidental
© Albert Prieto-Márquez
Geologia
Quart període i sistema de l’era primària situat per sobre del Silurià i per sota del Carbonífer i datat d’entre els 408 i els 360 milions d’anys.
El nom prové del comtat anglès de Devon, on fou molt estudiat En general, els límits superior i inferior són discordants Ha rebut també el nom de vell gres vermell old red sandstone pel fet que els gresos vermells són molt característics de la sèrie continental tipus Les sèries més importants són en les àrees corresponents a antics geosinclinals, on, per raó de llur antiguitat, són fallades, plegades i de vegades contenen intrusions ígnies Els sediments són constituïts per conglomerats, gresos, esquists i calcàries a les fàcies marines abunden les restes d’organismes Les divisions no són d’…
volcà

Secció i tipus de volcà
© Fototeca.cat
Geologia
Cos geològic de forma generalment cònica, format per l’acumulació de material igni procedent de la consolidació d’un magma que fa erupció a través d’un punt o una fissura de l’escorça de la Terra.
El conducte pel qual accedeix el magma és denominat xemeneia , i en general sobre aquesta se sol formar una depressió en forma de con invertit, que és el cràter A vegades aquesta depressió pot adquirir grans proporcions i adoptar forma de cubeta, i aleshores és anomenada caldera , que pot ésser originada per explosió o per enfonsament o collapse de la part superior d’un con volcànic La forma del volcà és condicionada per diversos factors en primer lloc, pel caràcter central o fissural del vulcanisme, segons que el magma accedeixi al llarg d’una fractura o per un punt determinat en el primer…
anteclisa
Geologia
Bombament de tipus anticlinal a les àrees continentals, caracteritzat per les seves grans dimensions (de l’ordre dels centenars o dels milers de quilòmetres d’amplitud) i per la suau inclinació dels flancs (~1° de cabussament).