Resultats de la cerca

Té les característiques següents una composició litològica definida o una successió característica interstratificada, una separació litològica que hom pot observar des de les unitats situades per sobre i per sota d’aquesta, i la possibilitat de poder correlacionar diferents successions estratigràfiques Les formacions s’anomenen pels noms geogràfics de l’àrea on és típic el desenvolupament de la unitat

Per exemple, la sèrie sedimentària del Triàsic Secundari, constituïda per una successió de fàcies ben definides gresos del Buntsandstein, calcàries del Muschelkalk i argiles del Keuper Una sèrie pot ésser contínua , quan no hi ha interrupció en la successió dels terrenys en cas contrari, és a dir, si existeix alguna llacuna estratigràfica, la sèrie és discontínua Si per qüestions tectòniques la sèrie és capgirada, origina els nivells més moderns a sota i els més antics a dalt Aleshores és anomenada sèrie invertida

Aquest terme és aplicat a les superfícies de les roques sedimentàries en les quals cada punt té la mateixa edat geològica, com és ara els límits cronoestratigràfics d’una successió contínua i no interrompuda

En un antiforme, els flancs convergeixen cap amunt, independentment de la polaritat de la successió estratigràfica o de qualsevol altre element plegat És un terme exclusivament morfològic, i pot fer referència tant a anticlinals com a sinclinals, segons l’edat relativa de les capes del nucli respecte de la dels flancs

En un sinforme, els flancs convergeixen cap avall, independentment de la polaritat de la successió estratigràfica o de qualsevol altre element plegat És, doncs, un terme exclusivament morfològic, i pot fer referència tant a sinclinals com a anticlinals, segons l’edat relativa de les capes del nucli respecte de les dels flancs

El camp magnètic terrestre ha experimentat una successió d’inversions de polaritat al llarg dels temps geològics, que ha donat lloc a una alternança de magnetitzacions normals o inverses en els basalts oceànics Aquestes alternances han estat registrades en bandes simètriques al voltant de les dorsals, a mesura que es produïa l’expansió dels fons oceànics paleomagnetisme

Hom pot distingir una cronologia relativa , basada en l’ordre de sedimentació dels estrats o de successió dels fenòmens, i una cronologia absoluta , basada en la determinació dels anys que han passat des que s’esdevingué un fenomen concret És basada en l’estudi dels fòssils característics o bé en les tècniques de datació Per al quaternari hom empra mètodes de les varves, la dendrocronologia i les platges i terrasses

Entre els exemples més característics hi ha les turbidites submarines i les varves glacials o glaciolacustres

Hom les dibuixa a escala i hi indica els diferents estrats ordenadament, amb llur edat, les característiques litològiques, el gruix i els fòssils

És el tipus original que representa aquesta unitat i serveix de model estàndard La localitat que acull l’estratotip és la localitat tipus