Resultats de la cerca
Es mostren 2477 resultats
Es-Sa‘íd
Geografia física
Nom àrab referit a la regió de l’Alt Egipte, és a dir, a la part de la vall del Nil situada al S del delta d’aquest riu, que constitueix el Baix Egipte.
Com a nuclis poblacionals destaquen 'Aswān i Luxor
aqüeducte de La Peña Cortada
Dibuix de l’aqüeducte de la Peña Cortada (que portava les aigües del riu de Toixa o de Xelva, afluent del Túria, i regava l’àmplia vall de l’horta de Xelva), aparegut en l'obra de Cabanilles (1795-1797)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Aqüeducte, probablement romà, del municipi de Xelva (Serrans), a 5 km a l’E de la vila.
séquia de Salvadany
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de drenatge del Camp de Morvedre, dins el municipi de Sagunt, a la partida de l’Arrif, que arriba a la mar a través de l’estany de Puçol i de la gola de l’Estany.
Fou feta fer el 1303 per Jaume II de Catalunya-Aragó
séquia del Rei
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Gandia (Safor), que rega el sector septentrional del terme, vora el Grau.
pont de Rei
Pont
Construcció i obres públiques
Pont internacional damunt la Garona, a la frontera francoespanyola, límit septentrional de la Vall d’Aran.
séquia de Rebollet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Gandia (Safor), que deriva, per la dreta, a la Casa Fosca, tretze files d’aigua de la séquia reial d'Alcoi per regar els termes de Potries, la Font d’En Carròs i Oliva.
séquia de Riuclar
Agronomia
Construcció i obres públiques
Antiga séquia de la dreta del Francolí, prop de la seva desembocadura, dins el terme municipal de Tarragona; desguassa a la platja de Riuclar, a l’W del port de Tarragona.
Les hortes regades per la séquia han esdevingut terrenys industrials polígon industrial del Francolí, installacions de la CAMPSA, etc
Porsangerfjord
Fiord
El fiord més gran de Noruega, a l’E del cap Nord.
Amb una amplada de 10 a 20 km, es fica 123 km terra endins
hort de Pontons
Pont
Construcció i obres públiques
Antiga sumptuosa alqueria del municipi de València, a Patraix, al SW de l’antic nucli urbà, feta construir a la fi del s. XVII pel canonge Antoni Pontons i Garcia (mort a Rubielos Bajos, Aragó, el 1706).
Moltes de les pintures que l’adornaven foren traslladades modernament a la catedral i algunes de les estàtues del jardí de Ponzanelli adornaren posteriorment alguns indrets de la ciutat, com el Tritó a la Glorieta i les Quatre Estacions als Vivers El 1705, essent el canonge Pontons un ardent filipista, la casa fou segrestada i esdevingué dependència reial de Carles III i hi fou condicionada una famosa sala del tron, que es conservà, excepcionalment, fins al s XX Mort Pontons, Felip V n'esdevingué hereu, i després passà a particulars, que la convertiren en fàbrica de seda