Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
séquia reial del Xúquer
Aspecte del cano d'Alginet
© Carolina Latorre Canet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’esquerra del Xúquer, que travessa la Ribera Alta, entra a la Ribera Baixa i rega el S de l’Horta.
És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…
Espioca
Venta, molí i torre d'Espioca
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Picassent (Horta del Sud), format al voltant d’una antiga alqueria d’època islàmica, de la qual època es conserva encara l’antiga torre d’Espioca, que domina l’actual N-430, de València a Xàtiva, recentment transformada en autovia, al límit amb la Ribera Alta.
La població es traslladà en gran part a Picassent a conseqüència del paludisme, provocat per la propera Albufera Eclesiàsticament, però, fou agregat a Benifaió dit Benifaió d’Espioca Un nou nucli s’havia format ja a mitjan segle XIX prop de l’antiga població Prop del mateix indret neix la important font d’Espioca , aprofitada per al regadiu
séquia de Quart
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de València, que pren l’aigua del Túria, per la dreta, a l’assut de Quart, dins el terme de Manises (Horta del Sud), 1 km aigua avall de l’assut de Montcada; rega, a més, el terme de Quart de Poblet.
És sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües
les Casesnoves de Torrent
Antic llogaret
Antic lloc de la jurisdicció de Torrent de l’Horta i de la parròquia de Picanya (Horta del Sud).
Es formà al voltant del monestir augustinià de Sant Joaquim fundat el 1595 i destruït el 1838 Fou unit al municipi de la Paiporta el 1841