Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
hort de Pontons
Pont
Construcció i obres públiques
Antiga sumptuosa alqueria del municipi de València, a Patraix, al SW de l’antic nucli urbà, feta construir a la fi del s. XVII pel canonge Antoni Pontons i Garcia (mort a Rubielos Bajos, Aragó, el 1706).
Moltes de les pintures que l’adornaven foren traslladades modernament a la catedral i algunes de les estàtues del jardí de Ponzanelli adornaren posteriorment alguns indrets de la ciutat, com el Tritó a la Glorieta i les Quatre Estacions als Vivers El 1705, essent el canonge Pontons un ardent filipista, la casa fou segrestada i esdevingué dependència reial de Carles III i hi fou condicionada una famosa sala del tron, que es conservà, excepcionalment, fins al s XX Mort Pontons, Felip V n'esdevingué hereu, i després passà a particulars, que la convertiren en fàbrica de seda
pont d’en Bruguer
© C.I.C. - Moià
Pont
Construcció i obres públiques
Pont medieval sobre el riu Gurri, dins del municipi de Vic (Osona), al NE de la ciutat.
Consta de cinc arcs i fa prop de 40 m de llargada La seva construcció s’inicià el 1384 i finalitzà el 1434 Facilitava el pas al camí ral de Vic a Folgueroles El 1983 fou declarat bé cultural d’interès nacional
pont de Malafogassa
© Fototeca.cat
Pont
Construcció i obres públiques
Antic pont de les Guilleries, damunt la riera Major, prop de l’aiguabarreig amb la riera de Castanyadell, dins el terme de Vilanova de Sau (Osona).
pont del Molí dels Sords
Pont
Construcció i obres públiques
Pont dels municipis de Taradell i Seva (Osona).
pont de la Rotllada
Pont
Construcció i obres públiques
Pont del municipi de Santa Maria de Corcó (Osona).
séquia reial del Xúquer
© Carolina Latorre Canet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’esquerra del Xúquer, que travessa la Ribera Alta, entra a la Ribera Baixa i rega el S de l’Horta.
És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…