Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
séquia dels Molins
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del Tarragonès que deriva l’aigua del curs baix del Francolí, per la seva riba dreta.
Té la presa dins el terme de la Pobla de Mafumet, rega el de Constantí i desguassa dins el de Tarragona
séquia dels Xops
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Gandia, que rega la marjal de Xeresa (Safor).
séquia Travessera
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Safor, al N de l’horta de Gandia, que forma part del sistema de regadius del riu de Xeraco i rega els termes de Xeraco i Xeresa.
séquia d’Auir
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Gandia (Safor) paral·lela a la costa, entre el riu de Xeraco i el de Sant Nicolau, que rega part de les marjals dels termes municipals de Xeraco, de Xeresa i de Gandia.
Fou construïda al s XII després de la conquesta catalana
séquia reial d’Alcoi
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia, la més important de l’horta de Gandia, que pren l’aigua del riu d’Alcoi, per la dreta, a l’assut d’Alcoi o d’en Carròs, aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal; del mateix assut, per l’esquerra, l’aigua és desviada cap a la séquia d’en Carròs.
L’aigua sobrant d’aquest assut és recollida més avall, a l’assut d’en Marc , i desviada cap a la séquia d’en Marc Tot el cabal del riu és dividit en 45 files a 700 m de l’assut hi ha la Casa Fosca, recinte cobert i tancat amb dues claus guardades a Gandia i a la Font d’en Carròs, on l’aigua és dividida per primera vegada, en set parts i mitja dues, a la dreta, formen la séquia de Rebollet que rega els termes de Potries, la Font d’en Carròs i Oliva la resta forma la séquia comuna de Gandia i Oliva, subdividida als 350 m a l’anomenada Casa Clara, entre la séquia comuna d’Oliva que rega, amb 21…
pont de les Ferreres
El pont de les Ferreres
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Aqüeducte romà, prop de la riba esquerra del Francolí, 4 km al N de Tarragona, dit també pont del Diable
.
Hom ha datat la seva construcció de l’època augusta segle I aC La part baixa consta d’onze arcades, i la superior, de vint-i-tres, té 164 m de llargària des de la clau de volta dels arcs de cada extrem i fa 25 m d’alçària Per damunt de l’arcada superior passava una canal oberta, per on corria l’aigua La pedra és assentada sense morter, i les claus de les voltes són independents de les filades horitzontals És l’única construcció destacada que resta de les diverses canalitzacions que duien aigua a la Tàrraco romana i un dels aqüeductes més monumentals i més ben conservats de la part occidental…
séquia d’en Carròs
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Gandia, que pren l’aigua al riu d’Alcoi, per l’esquerra a l’assut d’Alcoi (o assut d’en Carròs) aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal; del mateix assut, per la dreta, l’aigua és desviada cap a la séquia reial d'Alcoi
.
Consta de 3,20 files d’aigua i rega tres dies i mig el terme de Palma de Gandia i tres dies i mig envia l’aigua a la séquia comuna de Gandia
séquia d’en Marc
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Gandia, derivada del riu d’Alcoi, que pren l’aigua a l’assut d’en Marc, aigua avall de l’assut d’Alcoi, dins el terme de Vilallonga de la Safor, l’aigua sobrant del qual recull.
Té dues files i mitja d’aigua, i rega els termes de Palma de Gandia, Beniarjó i Gandia Es reuneix amb la séquia d’en Carròs al molí de Palma, prop de l’assut de Vernissa, on va a parar l’aigua sobrant
séquia de Riuclar
Agronomia
Construcció i obres públiques
Antiga séquia de la dreta del Francolí, prop de la seva desembocadura, dins el terme municipal de Tarragona; desguassa a la platja de Riuclar, a l’W del port de Tarragona.
Les hortes regades per la séquia han esdevingut terrenys industrials polígon industrial del Francolí, installacions de la CAMPSA, etc
séquia del Rei
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Gandia (Safor), que rega el sector septentrional del terme, vora el Grau.