Resultats de la cerca
Es mostren 1931 resultats
pantalla
Construcció i obres públiques
Element bidimensional de formigó, massís o poc perforat, disposat en vertical com a part de l’estructura d’un edifici, per tal de millorar-ne la resistència i la rigidesa davant de les accions horitzontals de sisme i vent.
La contribució resistent d’una pantalla es verifica fonamentalment en la direcció de la seva dimensió principal en planta, essent negligible la contribució en la direcció perpendicular al seu plànol És habitual coŀlocar conjunts de pantalles i combinar-ne l’orientació, de manera que resultin eficients davant de forces horitzontals que actuïn segons totes les direccions possibles
làmina
Construcció i obres públiques
Element estructural de geometria bidimensional i corba, i de gruix petit.
La forma corba li atorga una gran resistència, la qual cosa fa possible la cobertura de grans espais o de grans llums amb una mínima quantitat de material Hom distingeix entre làmina de simple curvatura , si la incurvació s’esdevé solament en una direcció per exemple, tubs o semicilindres i làmina de doble curvatura , quan la incurvació existeix segons dues direccions perpendiculars per exemple, cúpules, paraboloides hiperbòlics i hiperboloides Amb làmines de formigó armat ha estat possible de construir cobertes de gran envergadura o de gran interès arquitectònic, com ara el Palau de la CNIT…
llosa posttesada
Construcció i obres públiques
Llosa estructural construïda mitjançant formigó posttesat.
Per a pretesar el formigó s’empren habitualment tendons de pretesatge, adherents o no, de diàmetre molt reduït L’aplicació principal és la formació de sostres estructurals d’edificis
formigó d’alta resistència
Construcció i obres públiques
Formigó que, gràcies a la seva composició i dosificació, presenta una resistència mecànica molt elevada.
Un dels components que permet produir formigó d’alta resistència és el fum de sílex
formigó autocompactable
Construcció i obres públiques
Tipus de formigó que, en estat fresc, expulsa l’aire sota la sola influència del seu mateix pes, de manera que no requereix d’una vibració o compactació artificial.
La base d’aquest tipus de formigó és un contingut molt elevat d’ultrafins i additiu superplastificant, juntament amb un contingut normal de ciment i aigua El seu ús és avantatjós quan la compactació per vibració és especialment difícil, com en el cas de peces molt armades o de forma complexa, o bé quan es desitja una alta qualitat d’acabat, com en les peces prefabricades Constitueix una de les darreres, i més importants, innovacions relatives a la tecnologia del formigó
curació del formigó
Construcció i obres públiques
Acció de mantenir la humitat del formigó durant l’adormiment i el primer període d’enduriment, que usualment es porta a terme mitjançant el reg amb aigua de l’element de formigó.
La curació per aportació d’humitat a vegades se substitueix per la protecció de les superfícies de l’element mitjançant plàstics o altres tractaments En plantes prefabricadores, amb l’objectiu d’accelerar l’enduriment, sovint es realitza la curació al vapor
fibra d’aramida
Construcció i obres públiques
Fibra polimèrica d’alta resistència que forma materials compostos utilitzats com a components lleugers, per exemple, en naus espacials, avions, vaixells i equips esportius.
estructura mixta
Construcció i obres públiques
Estructura que es caracteritza per la presència de peces amb seccions compostes per dos o més materials que treballen solidàriament.
Habitualment s’entén per estructura mixta l’estructura en què els materials que treballen solidàriament són l’acer estructural i el formigó
equació constitutiva
Construcció i obres públiques
Equació que relaciona les tensions amb les deformacions en cada punt d’un cos material.
Mitjançant una equació constitutiva hom descriu les característiques del comportament mecànic i resistent del material que constitueix el cos
mètode dels elements finits
Construcció i obres públiques
Mètode de càlcul numèric que s’empra en la resolució d’equacions diferencials, basat en la discretització del medi o de l’objecte en estudi en una malla d’elements connectats en nodes.
És un mètode d’ús molt versàtil i vàlid per a una gran varietat de problemes i tipologies d’estructures Dóna lloc a un sistema lineal d’equacions que permet trobar una solució aproximada al problema