Resultats de la cerca
Es mostren 1931 resultats
seguretat i salut
Construcció i obres públiques
Conjunt d’accions orientades a preveure, projectar, planificar, realitzar, controlar i seguir les mesures necessàries per a minimitzar els riscs que l’execució d’una obra suposa per als treballadors quant a accidents o a problemes de malalties professionals.
seguretat estructural
Construcció i obres públiques
Conjunt de condicions que l’estructura dels edificis i de les construccions han de verificar, en general, per tal de garantir-ne l’estabilitat i la resistència.
A causa de les incerteses existents i la variabilitat dels elements que afecten la seguretat, com ara la resistència dels materials o el valor de les càrregues o forces externes, les construccions es troben subjectes inevitablement a un risc de fallada o collapse no nul els enginyers han de garantir, però, amb els seus estudis, que el nivell de seguretat de les construccions sigui prou elevat Modernament, l’anàlisi de la seguretat es duu a terme, directament o indirectament, mitjançant tractaments probabilístics que tenen en compte el caràcter aleatori de les variables del problema
rehabilitació
Construcció i obres públiques
Modificació d’un edifici mitjançant reparacions, reforços o substitucions dels seus elements per tal d’adaptar-lo a les exigències de seguretat i de confort exigibles en l’actualitat.
En particular, l’adaptació d’una construcció a una nova utilització, o bé als requeriments actuals de la normativa de la construcció, pot exigir l’execució d’una rehabilitació
refonamentar
Construcció i obres públiques
Reforçar o refer el fonament d’un edifici per tal de millorar-ne la resistència.
llosa alveolada
Construcció i obres públiques
Mòdul prefabricat de formigó armat o pretesat, alleugerit mitjançant alvèols longitudinals, emprat per a la formació de sostres estructurals per a edificis.
Els alvèols de secció circular o ellíptica solen abastar més del 50% de l’àrea de la secció
pantalla
Construcció i obres públiques
Element bidimensional de formigó, massís o poc perforat, disposat en vertical com a part de l’estructura d’un edifici, per tal de millorar-ne la resistència i la rigidesa davant de les accions horitzontals de sisme i vent.
La contribució resistent d’una pantalla es verifica fonamentalment en la direcció de la seva dimensió principal en planta, essent negligible la contribució en la direcció perpendicular al seu plànol És habitual coŀlocar conjunts de pantalles i combinar-ne l’orientació, de manera que resultin eficients davant de forces horitzontals que actuïn segons totes les direccions possibles
làmina
Construcció i obres públiques
Element estructural de geometria bidimensional i corba, i de gruix petit.
La forma corba li atorga una gran resistència, la qual cosa fa possible la cobertura de grans espais o de grans llums amb una mínima quantitat de material Hom distingeix entre làmina de simple curvatura , si la incurvació s’esdevé solament en una direcció per exemple, tubs o semicilindres i làmina de doble curvatura , quan la incurvació existeix segons dues direccions perpendiculars per exemple, cúpules, paraboloides hiperbòlics i hiperboloides Amb làmines de formigó armat ha estat possible de construir cobertes de gran envergadura o de gran interès arquitectònic, com ara el Palau de la CNIT…
llosa posttesada
Construcció i obres públiques
Llosa estructural construïda mitjançant formigó posttesat.
Per a pretesar el formigó s’empren habitualment tendons de pretesatge, adherents o no, de diàmetre molt reduït L’aplicació principal és la formació de sostres estructurals d’edificis
formigó d’alta resistència
Construcció i obres públiques
Formigó que, gràcies a la seva composició i dosificació, presenta una resistència mecànica molt elevada.
Un dels components que permet produir formigó d’alta resistència és el fum de sílex
formigó autocompactable
Construcció i obres públiques
Tipus de formigó que, en estat fresc, expulsa l’aire sota la sola influència del seu mateix pes, de manera que no requereix d’una vibració o compactació artificial.
La base d’aquest tipus de formigó és un contingut molt elevat d’ultrafins i additiu superplastificant, juntament amb un contingut normal de ciment i aigua El seu ús és avantatjós quan la compactació per vibració és especialment difícil, com en el cas de peces molt armades o de forma complexa, o bé quan es desitja una alta qualitat d’acabat, com en les peces prefabricades Constitueix una de les darreres, i més importants, innovacions relatives a la tecnologia del formigó