Resultats de la cerca

És autor, a Barcelona, del convent de les Adoratrius 1874 —on és sepultat des del 1924—, de les Saleses 1885, de la reconstrucció de Montsió 1888, del cambril i la cúpula de la Mercè, del monument a Joan Güell de la Societat de Crèdit Mercantil, al carrer Ample 1900, de la casa del marquès de Robert, a la Ronda 1900, de la restauració de Pedralbes 1897, del collegi dels jesuïtes de Sarrià, de la restauració de Sant Josep i Santa Mònica i del projecte de la façana de la catedral 1882, que meresqué un elogi general, tot i que no fou la construïda També féu l’església parroquial de…

Republicà federal i amic de Vallès i Ribot, participà en el moviment d’Unió Republicana del 1903, i després en el de Solidaritat Catalana, i fou elegit diputat a corts per la Bisbal el 1907 Adherit a Esquerra Catalana, fou un dels fundadors de la UFNR Unió Federal Nacionalista Republicana 1910, i en fou expulsat el 1913 Finalment passà als radicals Fou regidor de Barcelona a partir del 1901 i després del 1909, i tingué una intervenció directa en la resolució del dèficit municipal, mitjançant l’entesa amb el Banc Hispanocolonial, el 1905, i posteriorment en la qüestió de la municipalització de…

Treballà a les illes Canàries Com a director de carreteres de Girona, hi planejà la modernització dels principals vials Fins a la seva mort, fou un dels professors de la càtedra de geologia a l’escola d’enginyers de camins de Madrid Publicà Mapa de situación de los terrenos yesíveros en España 1962, Evolución sedimentaria del delta del Ebro 1962 i Los depósitos miocenos i cuaternarios del bajo Ebro 1965, en collaboració amb Solé i Sabarís, Llamas i CVirgili És remarcable l’estudi de la costa del golf de Roses Geología, viento y geometría 1966 Deixà inèdit un voluminós tractat de fotogeologia

Director de l’obra de la primera Llotja de Barcelona 1352, el 1357 era mestre d’obres de la ciutat, on projectà el portal de Santa Eulàlia o de la Boqueria, a la muralla, i dirigí la construcció de la Sala de Cent de la casa de la ciutat 1369-73

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1917-21, fou cofundador, juntament amb Emili Darder i Cànoves i altres, de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923 Treballà vinculat a Guillem Forteza i Pinya en la construcció d’escoles a Mallorca 1922-36 Durant la Segona República milità a Esquerra Republicana Balear Empresonat en 1936-38, el 1940 fou cofundador del “Círculo de Bellas Artes”, i collaborà amb dibuixos i articles en el Diccionari Català-Valencià-Balear El 1950 l’ajuntament de Palma premià el seu projecte de monument a Miquel Costa i Llobera que ha restat sense construir Els…

És conegut pel seu àlbum de notes i croquis, repertori de motius arquitectònics, iconogràfics i decoratius, del qual resten uns trenta-tres fulls es conserva a la Bibliothèque Nationale de París Utilitzà com a models les catedrals de Reims, Cambrai i Chartres, i constitueix una font de primera mà per a la comprensió de l’estil gòtic i un document excepcional sobre l’ofici d’un arquitecte durant aquella època Viatjà fins a Hongria, on sembla que treballà com a arquitecte Hom li atribueix la catedral de Cambrai i la collegiata de Saint-Quentin

Fou mestre de les fonts de la ciutat de Barcelona Per indicació del consell de la ciutat redactà un Llibre de les fonts de la present ciutat de Barcelona 1650, Institut Municipal d’Història de Barcelona, crònica que recull àmplia informació sobre el tema a través de diversos itineraris subterranis i que constitueix una obra de gran interès per al coneixement de la infraestructura hidrogràfica de la ciutat

Pertany a la seva època una bona part de la construcció de les naus laterals i del claustre de la catedral tarragonina

S'establí a Munic, i, conjuntament amb el compatriota Giovanni Antonio Viscardi, en dominà l’escena arquitectònica quan el barroc italià hi estava en voga Des que 1672 succeí Agostino Barelli com a arquitecte oficial, treballà bàsicament al servei de l’elector de Baviera, que l’envià a París en viatge d’estudis Completà la Teatinerkirche de Munic, de Barelli, i en reduí les dimensions, dirigí la decoració de la Residenz 1680-1701, acabà l’edifici central del Nymphenburg i projectà el gran castell de Schleissheim, prop de Munic

Hom fixa dues nivelletes a dos punts d’altura determinada i corregeix la del punt on disposa la tercera fins que la mateixa visual passi per totes tres