Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
séquia de Rebollet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Gandia (Safor), que deriva, per la dreta, a la Casa Fosca, tretze files d’aigua de la séquia reial d'Alcoi per regar els termes de Potries, la Font d’En Carròs i Oliva.
porta
Porta de la gran Sala del Consell de Cent, a la Casa de la Ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça o peces, mòbils, generalment planes, de fusta, ferro, vidre o altra matèria sòlida, que, adaptada a una obertura, la clou o permet el pas per ella, en ésser accionada manualment, mecànicament o automàticament en girar a l’entorn d’un eix contingut al pla de la paret, del tancat, etc, o en córrer paral·lelament al mur, etc.
Les portes tradicionals, que són encara les més emprades, giren entorn d’un eix vertical constituït pels elements que les fixen a l’obertura les frontisses ancorades al bastiment o els golfos fixats al brancal poden cobrir tota l’obertura amb una sola peça porta d’una fulla o d’un batent o bé constar de dues peces porta de dues fulles o de dos batents, poden ésser massisses de fusta o amb marc de fusta o metàllic i amb vidres porta vidriera i poden donar accés a una casa, cambra, etc, o a un balcó porta balconera Les portes solen ésser accionables en un sol sentit, és a dir, solen obrir…
tancament
Construcció i obres públiques
Fase de la construcció d’una obra que consisteix a tancar les obertures amb portes i finestres.
armari de paret
Construcció i obres públiques
Buit practicat en una paret, amb bastiment i portes, destinat als mateixos usos que l’armari moble.
Bonanno
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor romànic italià.
És autor de les portes de bronze de la catedral de Monreale, a Sicília 1186, i dels batents de bronze de la porta de la capella de San Ranieri 1180, a la catedral de Pisa
balda
balda de ferro forjat (ss XVI-XVII)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça de fusta, de ferro, etc, que, girant sobre un eix, encaixa amb un nas i serveix per a fixar una porta, una finestra, etc.
Per la seva forma hom distingeix les baldes planes, les baldes de ganxo o gafets i les anomenades de nas de porc, que encaixen amb un nas que presenta un pla inclinat per tal que les portes es tanquin soles, de cop
replà
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les superfícies planes d’una escala construïdes davant les portes dels pisos o al cap d’un ram, especialment als angles del buc.
Quan és al cap d’un ram, consisteix en un esglaó l’estesa del qual és notablement superior a la dels que el precedeixen i a la dels que el segueixen i en els angles del buc és sensiblement igual a l’amplada dels esglaons
rivet
Rivet
Construcció i obres públiques
Oficis manuals
Cinta, generalment de material flexible, que hom col·loca en els intersticis de portes i finestres per a protegir contra l’aigua, l’aire, el soroll, etc.
llata
Construcció i obres públiques
Barra de fusta, prismàtica, de 75 mm d’ample, emprada generalment en la construcció de bastiments de portes i finestres, per a sostenir les teules de les teulades, etc.
fortificació
fortificació El castell de Salses
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conjunt d’obres de defensa, provisionals o permanents, concentrades en un edifici o disperses en un extens territori, les quals constitueixen una unitat arquitectònica o estratègica coordinada.
Ja en temps protohistòrics hom construí fortificacions estacades, fossats, muralles de fang i de palla, bé que fins a l’edat mitjana l’aprofitament de fortificacions naturals prevalgué sovint sobre altres consideracions en escollir el lloc d’una fundació, com és el cas de tants pobles penjats de Provença o de la Catalunya Nova, situats en altures d’un accés difícil, malgrat l’absència de fonts, de rius i de terres de conreu Els murs de carreus irregulars i els fossats secs foren l’etapa següent, que donà pas als recintes emmurallats les acròpolis, situats a les parts altes de les ciutats…