Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
martinet
Construcció i obres públiques
Màquina emprada per a clavar estaques i pilons en el sòl, especialment en terrenys de poca resistència.
L’energia necessària per a efectuar el treball prové generalment de la caiguda d’una maça feixuga, però també pot ésser fet mitjançant aire comprimit o amb oli a pressió
canal de descàrrega
Construcció i obres públiques
Canal pel qual hom torna al riu o a un altre canal les aigües procedents de vessadors o de comportes de neteja.
Hom hi admet velocitats molt més grans que en un canal normal, que poden arribar a 50 m/s, i quan hi ha molt de desnivell entre l’origen superior i el llit del riu on desguassa, hom disposa la caiguda d’aigua sobre un fons en graonada
assaig de reconeixement de penetració estàndard
Construcció i obres públiques
En mecànica de sòls, assaig que s’utilitza en el reconeixement geotècnic dels sòls mitjançant sondeigs.
Consisteix en l’obtenció del nombre N de cops necessaris d’una massa de 63,5 kg amb una caiguda lliure des de 76 cm a fi que un cilindre buit de dimensions normalitzades penetri 30 cm en el terreny del fons d’un sondeig L’SPT proporciona una informació quantitativa de la capacitat portant del terreny, especialment quan es tracta de terrenys granulars com ara sorres i graves En el cas de terrenys cohesius, com ara argiles i llims, cal relacionar els valors obtinguts amb el resultat d’altres assaigs més específics per a aquests sòls Resultat de l’experiència acumulada en la…
llei de Darcy
Construcció i obres públiques
Llei que expressa la permeabilitat dels sòls relacionant el volum (V) d’aigua que travessa una superfície (S) en un temps determinat (t) i la caiguda de pressió per unitat de longitud (Δp/Δl) segons l’equació: .
K esent el coeficient de permeabilitat, que varia entre 100 cm/s per a la grava i 10 - 9 cm/s per a l’argila
canal
Canal venecià
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra destinada a conduir, per a finalitats diverses, masses d’aigua derivades de rius, torrents, llacs naturals i artificials o d’aigües subterrànies mitjançant una captació adequada.
Hom pot classificar els canals en industrials, d’abastament de poblacions, de regatge i de drenatge o de sanejament els dels dos primers tipus porten un cabal constant, mentre que el cabal minva en els de regatge i augmenta en els de drenatge Els principals problemes tècnics que hom troba en projectar un canal són la impermeabilitat, l’estabilitat mecànica i els càlculs hidràulics pèrdues de càrrega, pendent i secció hidràulicament òptims, evaporació, etc però sempre el tipus de secció i les obres són talment condicionats pel terreny, que un canal pot ésser de perfil trapezial, en terrenys…