Resultats de la cerca

Treballà a l’obra de la catedral de Barcelona en collaboració amb els seus fills Joan Claperós i Antoni Claperós amb Pere Oller esculpí i pintà les mènsules del cimbori 1422 i algunes claus de volta i gàrgoles del claustre 1448, i el mateix any, amb el seu fill Joan, acabà el templet de la font del claustre, amb la magnífica clau de volta de Sant Jordi són dels Claperós, també, les escultures del portal de Santa Eulàlia Com a escultor en terra cuita féu la creu de terme de la Celada, fora el portal Nou de Barcelona 1444 Una gran imatge seva de Santa Eulàlia, adquirida pel consell de Barcelona…

Fou el constructor de la catedral de Mòdena, on aplicà els principis de la decoració llombarda i aconseguí una perfecta unitat, simplificació i refinament Hi construí una petita llotja elevada, que repetí a l’interior

Des del 1319 fou mestre d’obres de Notre-Dame de París, on realitzà les capelles laterals, treballant també en la seva decoració escultòrica, i inicià el rerecor, que acabà el seu nebot Jean Le Boutellier

En els ordres jònic i corinti és seguit en el dòric és format per l’alternança de tríglifs i mètopes La decoració solia ésser historiada fris de les Panatenees del Partenó A Roma, els frisos eren també amb relleus decoratius de flors i animals Tots els estils posteriors els han utilitzats

Titulat a Barcelona el 1863 Fou un dels socis fundadors del Centre de Mestres d’Obres de Barcelona el 1870 El 1876 dirigí la decoració de les sales del Centre al carrer del Pi, per a l’exposició artisticoindustrial Presidí el Centre del 1885 al 1890 És autor d’un interessant informe sobre el pla Baixeras el 1880 Té obres a Barcelona, Sant Gervasi i Sarrià

Autor d’una imatge de la Mare de Déu 1421, Museu de Sabadell i del portal de l’església de Sant Martí Vell a Sant Martí de Provençals, amb el sant cavaller representat al timpà, juntament amb les imatges del matrimoni Sellarès, mecenes de l’obra, i els senyals heràldics corresponents 1432 Unes estàtues d’apòstols i profetes que completaven la decoració són perdudes o molt malmeses

S'establí a Munic, i, conjuntament amb el compatriota Giovanni Antonio Viscardi, en dominà l’escena arquitectònica quan el barroc italià hi estava en voga Des que 1672 succeí Agostino Barelli com a arquitecte oficial, treballà bàsicament al servei de l’elector de Baviera, que l’envià a París en viatge d’estudis Completà la Teatinerkirche de Munic, de Barelli, i en reduí les dimensions, dirigí la decoració de la Residenz 1680-1701, acabà l’edifici central del Nymphenburg i projectà el gran castell de Schleissheim, prop de Munic

Els grecs ja en feien un gran ús —generalment afegien pols de marbre per a cobrir els carreus—, però fou durant l’imperi Romà que fou emprat amb més assiduïtat i de forma més diversa imitació de marbre, pintures murals, estatuària, etc A l’època medieval, hom emprava l’estuc daurat, per a imitar l’orfebreria, en els frontals i retaules L’estuc policromat fou la base dels grans conjunts decoratius del Renaixement i del barroc Vaticà, Fontainebleau A part una moda passatgera de decoració en relleu durant el Modernisme, el treball en estuc ha caigut dins el camp d’una producció en…

Construí edificis d’habitatges al carrer de Castillejos, a Barcelona, per a l’empresa Ramon Farriol, realitzà altres construccions a la Pobla de Segur 1956-59 i a Tolosa, a l’empresa constructora del seu avi, Josep Farrero i Ruiz 1956-59 Home emprenedor, fou fundador de diverses empreses constructores i immobiliàries En un altre àmbit, s’especialitzà en el manteniment i decoració d’edificis, a Barcelona El 1979 marxà a Amèrica i s’establí a Guayaquil Equador, on havia estat contractat per a installar marbre d’Europa al Banco Central de l’Equador També treballà en els edificis del…