Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
llosa
Construcció i obres públiques
Pedra grossa, plana i de poc gruix emprada en pavimentació, per a cobrir teulades, etc.
llosa
Construcció i obres públiques
Qualsevol element estructural que té poc gruix en relació amb les altres dues dimensions.
llosa posttesada
Construcció i obres públiques
Llosa estructural construïda mitjançant formigó posttesat.
Per a pretesar el formigó s’empren habitualment tendons de pretesatge, adherents o no, de diàmetre molt reduït L’aplicació principal és la formació de sostres estructurals d’edificis
llosa alveolada
Construcció i obres públiques
Mòdul prefabricat de formigó armat o pretesat, alleugerit mitjançant alvèols longitudinals, emprat per a la formació de sostres estructurals per a edificis.
Els alvèols de secció circular o ellíptica solen abastar més del 50% de l’àrea de la secció
séquia de la Llosa
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Costera que pren l’aigua del riu Cànyoles, aigua avall de la font Santa i a l’esquerra del riu.
Rega els termes d’Aiacor, Annauir, Torrella, Vallès, la Granja i Xàtiva on forma els braçals de Terç i dels Albanyals, i continua dividida en el braçal de Sorió i el braçal de la Llosa , el segon dels quals rega les hortes de Corberà, Rotglà, Terrafort, Xàtiva i la Llosa
llosarda
Construcció i obres públiques
Llosa de llicorella que hom empra en cobertures.
sostre reticular
Construcció i obres públiques
Llosa bidireccional alleugerida que presenta una retícula perpendicular de nervis equiespaiats.
Els nervis es materialitzen disposant sobre l’encofrat o sobre el sistema de cintres un conjunt de cassetons o bé de motllos recuperables
passador
Construcció i obres públiques
Barra d’acer, normalment de petit diàmetre, que hom col·loca entre dues lloses contigües de formigó armat, travessant la juntura, per a impedir-ne el moviment relatiu transversal i establir les condicions mecàniques d’unió entre elles.
El passador d’ancoratge , que té la missió d’articular les lloses entre si sense permetre'n moviments longitudinals, va encastat en cadascuna de les lloses, mentre que el passador lliscadís va ancorat en una de les lloses i penetra en l’altra de manera que en permet el moviment longitudinal, habitualment pintant la superfície de la barra amb un producte bituminós o bé fent-la lliscar dins una beina encastada en la llosa