Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
porta
Porta de la gran Sala del Consell de Cent, a la Casa de la Ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça o peces, mòbils, generalment planes, de fusta, ferro, vidre o altra matèria sòlida, que, adaptada a una obertura, la clou o permet el pas per ella, en ésser accionada manualment, mecànicament o automàticament en girar a l’entorn d’un eix contingut al pla de la paret, del tancat, etc, o en córrer paral·lelament al mur, etc.
Les portes tradicionals, que són encara les més emprades, giren entorn d’un eix vertical constituït pels elements que les fixen a l’obertura les frontisses ancorades al bastiment o els golfos fixats al brancal poden cobrir tota l’obertura amb una sola peça porta d’una fulla o d’un batent o bé constar de dues peces porta de dues fulles o de dos batents, poden ésser massisses de fusta o amb marc de fusta o metàllic i amb vidres porta vidriera i poden donar accés a una casa, cambra, etc, o a un balcó porta balconera Les portes solen ésser…
porta
La porta Praetoria de la ciutat romana, integrada dins l’actual conjunt anomenat Pati Llimona de Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obertura feta o deixada expressament en una paret, una reixa, una tanca, etc, des del soler fins a una altura convenient, que permet d’entrar en una casa, una cambra, un clos, etc, o sortir-ne.
porta falsa
Construcció i obres públiques
Porta situada a la part del darrere o lateral d’un edifici i que no n’és la principal.
golfo
Construcció i obres públiques
Mecanisme format per una anella de ferro ancorada al brancal d’una porta on hom introdueix un piu unit al batent de la porta i que permet d’obrir-la i tancar-la.
Hom l’empra com a frontissa quan la porta no té bastiment i va penjat directament del brancal d’obra
marc
Art
Construcció i obres públiques
Armadura a manera de bastidor, generalment de fusta o de metall, que hom col·loca al voltant d’una porta, d’una finestra, d’un mirall, etc.
El marc fix d’una porta o una finestra va collat a l’obra, i és anomenat bastiment els dels batents serveixen de suport del vidre, la fusta, etc, de què són constituïts
rebat
Construcció i obres públiques
Part d’un marc, rebaixada de gruix, on ha de venir a ajustar-se, a batre, la fulla d’una porta, d’una finestra, on ha d’ajustar un quadre, etc.
El rebat dels bastiments d’una porta o d’una finestra és anomenat també batent
bastiment
Diferents parts del bastiment d’una porta i secció transversal d’un bastiment d’alumini d’una finestra
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Marc de fusta (o de ferro, alumini, etc) collat a l’obra i al qual resten subjectes amb frontisses els batents d’una obertura.
Si els bastiments tenen el mateix gruix que la paret on van subjectats reben el nom d’aquest gruix bastiment d' envà , de pitxolí , de tres quarts , i si el bastiment és de menys gruix resta encaixat dins la paret i rep el nom de bastiment de doella En els bastiments amb tapaboques la llum d’obra és una mica més gran que la del bastiment Les cares arranades a la paret poden anar ornades amb motllures, i hom en dissimula la unió clavant-hi a sobre un tapajuntes o fent un galze adequat a la fusta La cara exterior té un canal que ajuda a subjectar el bastiment a l’obra, i la interior presenta el…
paredat | paredada
Porta paredada de l’església de Sant Andreu, situada a l’antic despoblat de Malgrat de Noves (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Que ha estat tapat amb paret, especialment un buit.
falleba
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Barreta de ferro cilíndrica que hom col·loca en una porta, un finestró, etc, de manera que pugui girar al voltant del seu eix longitudinal per tal que els seus extrems, colzats, s’introdueixin en uns forats, unes anelles, etc, del bastiment o se’n desprenguin.
A l’indret més a mà, hi va unida una balda per a fer-la girar La falleba serveix per a mantenir tancada la porta, la finestra, etc