Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
curació del formigó
Construcció i obres públiques
Acció de mantenir la humitat del formigó durant l’adormiment i el primer període d’enduriment, que usualment es porta a terme mitjançant el reg amb aigua de l’element de formigó.
La curació per aportació d’humitat a vegades se substitueix per la protecció de les superfícies de l’element mitjançant plàstics o altres tractaments En plantes prefabricadores, amb l’objectiu d’accelerar l’enduriment, sovint es realitza la curació al vapor
motllura ressaltada
Art
Construcció i obres públiques
Motllura que enllaça dues superfícies planes a un nivell diferent.
enguixada
Construcció i obres públiques
Operació d’enguixar parets, sostres, etc.
En l’enguixada hom aplica el guix amb la taloja, formant-ne una capa d’1 cm, aproximadament L’acabament d’aquesta operació pot ésser a bona vista , quan és fet amb guies solament als angles, o reglejat , quan hom vol aconseguir superfícies planes i a plom o ben anivellades
àbac
Construcció i obres públiques
Taula o placa de pedra, de metall, etc, destinada a revestir superfícies.
arrebossar
Construcció i obres públiques
Cobrir el parament vertical d’una paret amb una capa d’argamassa.
Aquest revestiment de la paret serveix per a millorar-ne l’aspecte i fer-la llisa i més impermeable Per això són arrebossades sobretot les parets exteriors, i les interiors només quan el mal tracte que puguin rebre fa témer que un recobriment de guix fóra massa delicat El gruix de l’arrebossat és d’1 a 2 cm, i el material que hi és posat és fonamentalment un morter de calç o de calç i ciment pòrtland per a fer-lo més impermeable La superfície d’un arrebossat resta més o menys granada, segons la grossària de la sorra emprada Antigament hom arrebossava sovint les parets i els envans interiors,…
aresta exterior de la calçada
Construcció i obres públiques
En carreteres, línia de separació entre la part destinada a la circulació de vehicles —sense comptar-hi el voral— i les superfícies contigües.
replà
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les superfícies planes d’una escala construïdes davant les portes dels pisos o al cap d’un ram, especialment als angles del buc.
Quan és al cap d’un ram, consisteix en un esglaó l’estesa del qual és notablement superior a la dels que el precedeixen i a la dels que el segueixen i en els angles del buc és sensiblement igual a l’amplada dels esglaons
Rafael Guastavino i Moreno

Rafel Guastavino i Moreno
© Teatre la Massa
Construcció i obres públiques
Constructor de voltes de rajola prima d’estil català.
Mestre d’obres no titulat 1863, fou deixeble d’Elies Rogent i Joan Torras i Guardiola a l’escola d’arquitectura de la Politècnica de Barcelona 1870-71 Fou l’autor, a Catalunya, de molts edificis residencials, com la seva casa cantonada Aragó-Llúria, 1866, la de l’actual botiga de Gales 1868, la Fàbrica Batlló 1868-1869, pels germans Batlló, nucli de la Universitat Industrial, i altres edificis industrials S'especialitzà en la construcció de voltes de rajola prima i adquirí renom pels seus refinaments en la construcció de voltes de maó de pla, sovint d’una gran amplitud —en té el millor…
clavadora
Construcció i obres públiques
Aparell per a clavar claus en superfícies dures per l’acció mecànica produïda per la deflagració d’un explosiu, o per la força de l’aire comprimit.
rampa
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Pla inclinat, situat entre dues superfícies situades a diferent nivell, que es fa servir, especialment, per a poder-hi pujar i baixar càrregues tot reduint els esforços necessaris.