Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Sant Pere de Galligants
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada en un raval septentrional de la ciutat de Girona (raval de Sant Pere), a la dreta de la riera de Galligants.
Primerament era extramurs de la ciutat, però el nou cinyell de muralles, construït en temps de Pere IV, a partir de l’any 1362, la inclogué en la ciutat, passant la muralla per la ratlla dels seus absis la porta de Sant Pere era al peu del campanar S'ignora el moment de la fundació fou, però, a la fi del s X El 992 el comte Ramon Borrell vengué a l’abat el domini i la jurisdicció del raval de Sant Pere, que el rei Pere III recuperà el 1339 mitjançant la permuta amb els drets reials a la vila i castell de Palafrugell El 1117 el comte Ramon Berenguer III l’uní al monestir ultrapirinenc de la…
Sant Llorenç del Munt
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada dalt de la Mola (1.095 m), al cim de la serra de Sant Llorenç del Munt, dins el municipi de Matadepera (Vallès Occidental).
El conjunt monàstic De l’antic monestir tan sols se’n conserva l’església, el campanar i una galilea adossada a la façana sud La resta de les edificacions que el formaven han desaparegut enrunades o transformades i incorporades a l’hostal que hi ha en aquest indret l’element més visible de les estructures antigues és a l’angle sud-oest de l’hostal, on es conserven dues parets molt arruïnades que poden correspondre a panys de mur de monestir Interior de l’abadia benedictina situada dalt de la Mola © CIC - Moià L’església és un edifici d’estil clarament llombard del s XI català Té una…
monestir de Sant Daniel
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina de monges, situada a la vall de Sant Daniel, al poble de Sant Daniel, dins el municipi de Girona (Gironès).
L’edifici L’església i el claustre són les parts que es conserven d’època romànica i que han estat menys alterades, encara que estiguin mig embegudes per construccions posteriors És una església de planta de creu grega i té, sobre el transsepte, de braços molt desenvolupats, l’element més remarcable un cimbori octagonal, externament decorat amb arcuacions i bandes llombardes, i amb finestres geminades situades a les cares del segon pis que es corresponen a les naus Al costat nord destaca la decoració llombarda, en sèries de dues arcuacions entre lesenes, de l’absidiola, que només és visible…
monestir de Codinet
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Climent de Codinet) situada a l’esquerra del Segre, entre Noves de Segre i el Pla de Sant Tirs (Alt Urgell); era lloc de refugi i hospitalitat, prop del camí d’Urgell.
Hom n'ignora la fundació i la regla de la primitiva comunitat, esmentada el 803 sota l’abat Víntila el 829 observava ja la regla de sant Benet El 1001, a causa del relaxament a què havia arribat, el papa Silvestre II l’uní al monestir de Tresponts a partir d’aleshores hom no té cap més notícia de la comunitat Les edificacions foren arrasades per una riuada del Segre La capella de Sant Pere de Codinet, a l’altra banda de la carretera moderna, en recorda el nom
monestir del Mercadal
Abadia
Abadia cistercenca femenina situada al raval del Mercadal de Girona.
S'hi traslladaren el 1492 les monges del monestir de Cadins , a redós de l’església de Santa Susanna dita des d’aleshores de Santa Maria El 1771 construïren una nova església renaixentista, que fou arrasada el 1937 La comunitat hi subsistí fins el 1936 llevat del període 1808-14, i el 1944 s’aplegà de nou i s’establí a Salt, on estigueren fins el 1980, quan es traslladaren al nucli de Sant Medir, dins el municipi de Sant Gregori
monestir de Tresponts
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Andreu de Tresponts), dita a l’origen Sant Iscle de Centelles, situada al municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a l’entrada del congost de Tresponts, on s’ajunten les aigües del riu de la Vansa amb el Segre, a l’esquerra d’aquest darrer.
Les escasses restes del cenobi es troben als fonaments de la masia dita el Monestir, al SW del terme Existia ja el 839, quan el bisbe Sisebut d’Urgell li llegà un llibre de sant Agustí El 849 el regia l’abat Guisamon, que retornà al bisbe d’Urgell les esglésies de Santa Eulàlia i de Sant Joan de la Vall de la Vansa, que retenia injustament Al principi del s X tingué una greu decadència, i el 973 el prevere Bonanat reedificà el monestir i el cedí al seu germà Digne perquè regís la comunitat D’aquest moment en endavant consta sempre com a Sant Andreu de Centelles o d’Entreponts 1079 El nom de…
Sant Serni de Tavèrnoles
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada al municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a uns 300 m al N del cap de municipi, a la dreta de la Valira, a tres quilòmetres de la Seu d’Urgell, camí d’Andorra.
El lloc avui és anomenat el Monestir i antigament rebia el nom de Tavèrnoles, segurament perquè hi devia haver uns hostals o hostalets el llatí tabernulas significa això per al servei dels viatgers Sembla que el cenobi era de tradició visigòtica i força antic Probablement hi estudià el bisbe Fèlix d’Urgell 782-99, que hi tenia adeptes, raó per la qual el monestir es veié involucrat en l’heretgia adopcionista Però els orígens són molt confusos, a causa de les falsificacions de documents fetes pels seus monjos per obtenir la immunitat episcopal Existia certament ja al principi del s IX, quan…
monestir de Sant Cugat del Vallès
Gabriel Serra
Abadia
Abadia benedictina situada dins la població de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
El conjunt monàstic El monestir de Sant Cugat es pot considerar com un dels conjunts monàstics medievals més ben conservats de Catalunya i com un dels millors exemples de les transformacions històriques dels monestirs benedictins Està organitzat de la manera habitual en aquest tipus de centres, amb les dependències disposades al voltant del claustre, i s’assenta sobre un antic recinte fortificat romà, el castrum Octavianum, els vestigis del qual són visibles a la part baixa de la capçalera de l’església Les restes més antigues identificades dels edificis cristians es troben al pati del…