Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Peneu
Riu
Riu de Grècia, a la Tessàlia (200 km).
Neix al vessant oriental de la serralada del Pindos, passa prop de Tríkala i Làrissa i desemboca en el golf Termaic, a la mar Egea
Epidaure
El teatre d’Epidaure, obra de Policlet el Jove (segle IV aC), a Grècia
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat de l’Argòlida, Grècia.
Formà part de la Lliga del Peloponès i de l’Aquea Cèlebre pel santuari d’Asclepi, situat al sud-oest de la ciutat, on els malalts eren guarits mitjançant una interpretació dels somnis semblant al mètode de la psicoanàlisi Dins el recinte del santuari hi havia els temples d’Asclepi i d’Àrtemis i el tholós , edifici circular de doble columnata a l’interior del qual es trobava la font sagrada, atribuït a Policlet el Jove s V aC Altres edificis importants de la ciutat eren la palestra, el gimnàs i el teatre, obra també de Policlet, edificat aprofitant el vessant d’una muntanya i el…
Àsina
Ciutat
Ciutat de l’Argòlida, a Grècia.
En època micènica fou port de comerç amb Creta
Lindos

Part alta de l’Acròpolis de Lindos, punt més alt de Rodes
Jaciment arqueològic
Ciutat
Població de l’illa de Rodes, Grècia, situada a la part SE.
Fou sempre un gran centre religiós, fins i tot després de la fundació de Rodes 408-407 aC La seva acròpolis, que es dreça al damunt d’un penya-segat que domina la Mediterrània, conserva les ruïnes del santuari d’Atena Líndia, format per diversos edificis emplaçats en terrasses de distint nivell, comunicades per una majestuosa escala segle II aC que, partint de la columnata de la stoá inferior, dóna accés als propileus —els quals, per llur puresa de línies, recorden els de l’acròpolis atenesa— i a la plataforma superior, on hi ha l’altar i el temple d’Atena, d’ordre…
Kēfissós
Riu
Riu de la Beòcia, Grècia, cèlebre per la batalla que porta el seu nom (batalla del Cefís).
Aliákmon
Riu
Riu de Grècia (325 km) que neix prop de la frontera albanesa, drena Macedònia i desemboca al golf de Tessalònica.
El nom popular grec és Vistriza
Alfeu
Riu
Riu de Grècia, al Peloponès (111 km).
Neix al mont Taíget, alimentat per l’Erýmanthos i pel Ladon, passa prop d’Olímpia i desemboca al golf d’Arcàdia, al S de Pirgos
Mantinea
Ciutat
Antiga ciutat de Grècia, a l’Arcàdia oriental.
Els seus habitants, al s VI aC, s’adheriren a la lliga del Peloponès i participaren en les guerres contra Pèrsia 480 Participaren en la lluita per l’hegemonia grega d’Esparta, Tebes i Atenes al costat d’aquesta i contribuïren, amb llur victòria 362, a la decadència de Tebes La ciutat passà al domini romà, i Adrià l’embellí amb nombrosos i esplèndids edificis
Micenes

Micenes La Porta dels Lleons
Ciutat
Ciutat antiga de Grècia, situada a la regió de l’Argòlida, al Peloponès.
És situada a l’encreuament de dues muntanyes que dominen la vall suau de l’Ínac, tancada, a l’W, per l’acròpolis d’Argos i la cadena de cims que amaguen la badia de Nàuplia És famosa per les gestes —àmpliament celebrades en la literatura— dels membres del casal reial dels Atrides, un dels quals, Agamèmnon, participà en el setge i saqueig de Troia com a rei i senyor dels capitosts grecs Existent ja des del 2000 aC, fou la ciutat més important de la Grècia continental entre el 1600 i el 1200 aC, moment en el qual, a conseqüència de les invasions dòriques segons uns estudiosos, o d’esdeveniments…
Estagira
Ciutat
Ciutat de l’E de la Calcídica, Grècia, a la mar Egea.
Hi nasqué Aristòtil És l’actual Stavro
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina