Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Puerto Fijo
Ciutat
Ciutat de l’estat de Falcón, Veneçuela.
Port de pesca a la costa est del golf de Veneçuela Centre d’una conurbació formada per dues refineries de petroli i l’aeroport veí de Las Piedras
San Cristóbal
Ciutat
Capital de l’estat de Táchira, Veneçuela.
És situada a la riba del riu Torbes, a 826 m d’altitud Gràcies a les millores de les comunicacions s’ha transformat en un centre agrícola i comercial i la seva població ha experimentat un fort augment el 1950 tenia solament 54 000 ha Hi ha destilleries i indústries alimentàries i de tabac És un centre turístic i un nus de carreteres
Cuyuní
Riu
Riu d’Amèrica del Sud que neix al massís de Guaiana, Veneçuela, i desguassa a l’estuari de l’Essequibo, Guyana (uns 900 km de longitud i 50 000 km2 de conca).
De règim pluvial tropical, el seu curs és poc conegut
Cumaná
Ciutat
Capital de l’estat de Sucre, Veneçuela.
L’augment demogràfic, recent, és posterior als terratrèmols que destruïren diverses vegades la ciutat Actualment és a la vora del riu Manzanares i estesa fins al golf de Cariaco, on hi ha Puerto Sucre, el port És el nucli industrial indústria tèxtil, del tabac, de l’oli de coco i el centre comercial d’una àrea predominantment agrícola i ramadera És un important port pesquer, amb indústria conservera s ardines Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, fundada el 1958 La regió fou explorada per Pedro Alonso Niño i Cristóbal Guerra en 1499-1500, però el primer establiment hi fou…
Cabimas
Ciutat
Ciutat de Veneçuela, a l’estat de Zulia, a la vora oriental del llac de Maracaibo.
És un nucli productor i refinador de petroli, unit per oleoducte amb Lagunillas Port internacional
Ciudad Guayana
Ciutat
Ciutat de Veneçuela, al SE de l’estat de Bolívar.
Centre comercial resultant de la fusió de Puerto Ordaz, San Félix, Matanzas, Caruachi i Castillito, a la confluència dels rius Orinoco i Caroní Els darrers anys la població ha experimentat un gran creixement degut a l’expansió econòmica Indústria siderúrgica, química i de la construcció Encreuament de carreteres i ferrocarrils miners Port fluvial i aeroport
Ciudad Bolívar
Ciutat
Capital de l’estat de Bolívar, Veneçuela, situada al sud del país, a la vora dreta del baix Orinoco.
És el principal centre agrícola, ramader, miner manganès, bauxita i les explotacions de ferro de Cerro Bolívar i comercial i nucli industrial hidroelèctrica de l’estat La via de comunicació més important és la de l’Orinoco port fluvial i també marítim gràcies de l’amplada del riu Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, Núcleo Bolívar Fou fundada cap al 1760 per Joaquín Moreno de Mendoza amb el nom d' Angostura El 1846 el congrés nacional li canvià el nom per l’actual Hi fou celebrat el congrés d’Angostura 1819
Arauca
Riu
Riu de Veneçuela i Colòmbia, afluent de l’Orinoco per la vora esquerra (1 300 km).
Neix a la serralada Oriental, a Colòmbia, i fa de frontera entre aquest país i Veneçuela durant 280 km És navegable fins a El Amparo, poc després d’Arauca
Apure
Riu
Riu de Veneçuela, afluent per l’esquerra de l’Orinoco (815 km).
Neix per la unió dels rius Uribante i Sarare prop de Guasdualito Recorre les planes de l’Orinoco en direcció W-E, i per la vora esquerra rep el riu Portuguesa a San Fernando de Apure Des d’aquesta ciutat el riu adquireix un caràcter deltaic, amb nombroses bifurcacions fins que desguassa a l’Orinoco prop de Caicara de l’Orinoco En aquest darrer tram l’Apure és navegable
Amazones

L’Amazones prop de Manaus (Brasil)
© Fototeca.cat
Riu
Riu d’Amèrica del Sud, primer del món quant a cabal, amplària, profunditat i extensió de la seva conca, que amb els seus afluents importants, 100 dels quals són navegables i 17 tenen una longitud entre 1.500 i 3.600 km, drena una àrea de més de 6 milions de km2; d’aquests, 3 milions pertanyen al Brasil, i la resta a gairebé la totalitat del Perú i Bolívia i a amples àrees de l’Equador, Colòmbia i Veneçuela.
Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…