Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Sant Salvador de Montsec
Santuari
Santuari del municipi de Llimiana (Pallars Jussà), al S del terme, al vessant S del Montsec de Rúbies, sota el pic de Migjorn.
És anomenat popularment el Sant del Bosc
Sant Corneli
Santuari
Santuari del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), fins el 1969 del d’Aramunt, al cim de la serra de Sant Corneli (1 354 m alt.), continuació vers l’W de la serra de Carreu, que separa les conques de Dalt (Aramunt i Hortoneda de la Conca) i de Baix (Orcau).
el Prat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Prat) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Figuerola d’Orcau, prop de la vila.
És esmentat ja al s XVII
el Riqüerna
Riu
Riu del Pallars Jussà, a la vall Fosca, afluent, per la dreta, del Flamisell, al qual s’uneix, juntament amb el riu de Filià, sota Cabdella.
Bonrepòs
Santa Maria de Bonrepòs
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Antic priorat premonstratenc (Santa Maria de Bonrepòs) depenent de Bellpuig de les Avellanes i santuari marià (on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Bonrepòs, del segle XIII), al municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà).
Dins el municipi de Gavet de la Conca Pallars Jussà, és situat al vessant septentrional de la serra de Bonrepòs , contrafort del Montsec i continuació de la serra de Comiols El 1205 fou donat a Bellpuig, que encomanà a tres canonges i a algunes monges o donades la cura del santuari i de l’hospital annex El 1224 fou assignat com a dotació de l’hospital premonstratenc de Sant Nicolau de Fondarella, al qual probablement passà la comunitat El títol de prior de Bonrepòs fou dut fins al segle XVIII per un canonge de Bellpuig L’antic monestir es convertí en una gran masia al centre de la quadra de…
Arbull
Santuari
Antic terme i santuari de la Mare de Déu d’Arbull
, situat al vessant occidental de la serra de Montllobar, a la conca de la Noguera Ribagorçana, dins el municipi de Tremp (Pallars Jussà); pertany a la parròquia de Puigverd de Talarn.
Era de la jurisdicció de la comanda de Susterris
Castellgermà
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Castellgermà
al municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà).
Montserbós
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Montserbós), aturonat a 999 m alt., vora l’antic camí i la carretera de Tremp al Pont de Montanyana, dins el municipi de Tremp (Pallars Jussà).
Depenia de la parròquia de Castissent
la Noguera Ribagorçana
La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també…
la Noguera Pallaresa
la Noguera Pallaresa al seu pas per Gerri de la Sal
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta prop (i aigua amunt) del pantà de Camarasa (Noguera).
Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…