Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
la Donzell de Sant Cristòfol
Caseria
Caseria del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), al sud de Sant Cristòfol de la Donzell, al límit amb el terme d’Anya.
la Guàrdia
Caseria
Caseria del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), al vessant dret del Rialb.
clamor d’Almacelles
Riu
Curs d’aigua en part canalitzat format al terme d’Albelda (Llitera), vora el terme d’Alfarràs (Noguera).
Neix a poca distància de la Noguera Ribagorçana i del límit meridional de l’antic comtat de Ribargorça, al S de Castellonroi La canalització té per objecte evitar la formació d’aiguamolls i aprofitar l’aigua per al regatge especialment des de la construcció del canal d’Aragó i Catalunya, per tal com en recull l’aigua sobrant Des del seu origen segueix vers el SW pel mig de l’altiplà que separa les conques del Segre i del Cinca i desguassa en aquest darrer riu entre Saidí i Fraga Prop d’Almacelles, a la confluència amb la riera de Vallbona, que aflueix per la dreta, es troba la llacuna d’…
el Pont d’Alentorn

Carrer del caseriu anomenat Pont d’Alentorn, a Artesa de Segre (Noguera)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), a l’esquerra del Segre, vora el pont de la carretera d’Artesa a Alentorn.
Montnar
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), al vessant meridional del Montsec de Rúbies, dins l’antic terme de Perauba (o Peralba).
els Masos de Millà

Torre o castell dels Masos de Millà (o Torre dels Moros)
© Fototeca.cat
la Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
la Noguera Pallaresa
la Noguera Pallaresa al seu pas per Gerri de la Sal
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta prop (i aigua amunt) del pantà de Camarasa (Noguera).
Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…
Muller
Caseria
Caseria del municipi de la Sentiu de Sió (Noguera), al sector occidental del terme, prop de l’interfluvi del Segre amb el Sió.
L’església de Sant Jordi depèn de la parròquia de Balaguer
el Castell del Remei

Aspecte del Castell del Remei
© CIC-Moià
Caseria
Caseria del municipi de Penelles (Noguera), al S del terme, a la plana regada pel canal d’Urgell.
Formen el conjunt un castell i un santuari, situats a migdia de l’antic terme de Torreneral, agregat a Penelles Ferran d’Antequera vengué la propietat a l’abadia de Poblet el 1414 Anomenada la Torre del Bisbe al segle XVI, fou adquirida a mitjan segle XIX per Ignasi de Girona i Targa el seu fill Ignasi Girona i Agrafel la restaurà La possessió fou industrialitzada i explotada per Joan Girona i de Vilanova El 1982 la família Cusiné adquirí la finca als Girona, que el 2016 passà a ser propietat d’un dels fills, l’enòleg i vinicultor Tomàs Cusiné Des del 1780 hi ha constància d’activitat…