Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
riu Corb
El riu Corb, al seu pas pel sector de Vallfogona de Riucorb
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba esquerra del Segre, amb el qual s’uneix aigua avall de Vilanova de la Barca (Segrià), davant la confluència d’aquell riu amb la Noguera Ribagorçana.
Neix a 762 m alt, a la font de Rauric, dins el municipi de Llorac Conca de Barberà, a l’extrem sud-oriental dels altiplans de la Segarra Travessa el sector meridional de la Segarra estricta a Vallfogona de Riucorb i penetra a l’Urgell per Guimerà i, sense deixar la direcció E-W, que duu des de Llorac, on forma un ampli solc rectilini revestit d’alluvions i enfonsat de 60 a 80 m, continua per Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona, el Vilet, Sant Martí de Maldà i Maldà fins a Belianes, on canvia de direcció i continua vers el nord, a l’àrida plana urgellenca, i es perd entre les vinyes, els…
clamor de Noguerola
Riu
Curs d’aigua del Segrià que neix a l’altiplà de la Cerdera, dins el terme d’Alpicat, i que desemboca al Segre, per la dreta, juntament amb la clamor de Balàfia, just al N de la ciutat de Lleida.
Serveix d’escorrentia de l’horta de Lleida Al s XII rebia el nom de Segrià
la Noguera Ribagorçana
La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
coma Madrona
Riu
Afluent, per l’esquerra, del riu Set, al N del municipi d’Aspa (Segrià).
Llívia
Llívia
© Fototeca.cat
Sector o indret
Partida
Partida del municipi de Lleida (Segrià), al N de la ciutat, on s’ha format modernament, a l’indret de la Creu de Bassella, un nucli (172 m alt.) amb església i escoles i un nombre de cases d’esbarjo.
Hi havia hagut la torre de Llívia , adquirida l’any 1193 pel cerdà Bernat de Llívia a Guillem de Bassella Hom hi conrea arbres fruiters