Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Argun
Riu
Riu de la Sibèria Oriental, límit entre la Xina i la Federació Russa (1 530 km), que s’uneix al Silka per formar l’Amur.
riu Cervol
Riu
Riu dels Ports i del Baix Maestrat.
Neix als ports de Morella i desguassa a la mar prop de Vinaròs La capçalera, orientada segons la direcció E-W de l’anticlinal de Vallibona, fendeix el muntanyam nord-occidental del Baix Maestrat, entre una carena dominada pel tossal Gros 1 253 m alt i el Turmell 1 281 m alt al sud, partió d’aigües amb la rambla de Cervera, i la serra del Carrascar 1 262 m alt, el cim del Regatxolet 1 158 m alt i la pena de Bel 1 005 m alt al nord, que l’aïllen successivament des de l’oest de la vall del Bergantes Ports, al nord-oest, i de la del Tastavins Matarranya i de l’alta vall del riu de la Sénia Baix…
Sun Kosi
Riu
Riu asiàtic, que neix a la Xina, i després de fluir pel Nepal, entra a l’Índia on desemboca al Ganges.
Tarim
Riu
Riu de l’W de la Xina, al zizhiqu Xinjiang Uygur (2 700 km).
Ocupa una depressió La seva conca 680000 km 2 és una de les més grans de l’Àsia central Té cabal i règim irregulars Format pels rius Yarkand i Khotan, que neixen al Kunlun, i l’Aqsu, que neix al Karakoram, es va esgotant a mesura que es va allunyant de les fonts encaixonat en els seus alluvions i en els que li aporta el vent, es divideix en braços Desemboca al llac Lob
el Tastavins
El Tastavins
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Conca de l’Ebre, que neix per la unió de diversos barrancs formats al vessant septentrional del Regatxolet, entre Morella (Ports) i Castell de Cabres (Baix Maestrat); passa per Herbers (Ports), pel santuari de la Font (de Pena-roja, Matarranya), i s’uneix al seu col·lector, el Matarranya, per l’esquerra, aigua amunt de la Torre del Comte, després de constituir termenal dels municipis de Mont-roig de Tastavins, Ràfels i la Portellada, a ponent, amb Pena-roja, Fondespatla i Vall-de-roures, a llevant.
Xiliao He
Riu
Riu del NE de la Xina (1 450 km).
Neix al SE de l’Ich Chingan, a la Mongòlia Interior, flueix en direcció W-E fins a prop de Changchun, on es dirigeix cap al S, després d’haver rebut, per la dreta, el Sar Hörën, travessa el sheng de Liaoning i deseguassa a la badia de Liadong A la seva desembocadura hi ha el port de Yingkou
Xiang
Riu
Riu del S de la Xina (700 km).
Neix al N del zizhiqu de Guangxi Zhuang, al NE de Guilin, penetra, al N, al sheng de Hunan i desguassa al llac Dongting Passa per les ciutats de Hengyang, Zhuzhou, Xiangtan i Changsha
Wei He
Riu
Riu del centre-nord de la Xina, afluent del Huang He per la dreta (864 km).
Neix al sheng de Gansu, prop de Guanbao, segueix una direcció W-E, passa prop de Xi'an i s’uneix al Huang He prop de Tongguan
Ili
Riu
Riu de la Xina i del Kazakhstan, immissari del llac Balkhaš (1 384 km).
Via de comunicació entre la Xina occidental i el Kazakhstan, desemboca en forma de delta
Huang He
Cascada de Hukou, al Huang He
iStockphoto.com
Riu
Riu de la Xina, el segon en importància d’aquest país, després del Iang-Tsé.
Té una longitud de 4845 km i un cabal mitjà anual de 1500 m 3 /s Neix a 4500 m d’altitud a l’altiplà del Tibet, es dirigeix cap al SE i travessa les regions lacustres de Hin-ko-hai, Oring Nor i Tsaring Nor canvia de direcció en travessar el massís d’A-mi-na-k'ing i es dirigeix cap al llac i la depressió de Lanzhou Al curs mitjà es dirigeix cap a l’altiplà mongol, i pren la direcció N-S cap a la fossa tectònica de Qin Ling, i després l’W-E, per a arribar a la mar a través de la gran plana de la Xina septentrional A Mong-hie comença el curs inferior, que durant uns 800 km travessa la gran plana…