Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
riu de Frainos
Riu
Afluent, per la dreta, del riu d’Alcoi que neix al port de Confrides (Marina Baixa), passa pels termes de Penàguila (Alcoià) i Benilloba (Comtat) i desemboca al seu col·lector prop de Cocentaina.
Rep, per la dreta, el barranc de Seta
Argun
Riu
Riu de la Sibèria Oriental, límit entre la Xina i la Federació Russa (1 530 km), que s’uneix al Silka per formar l’Amur.
Sun Kosi
Riu
Riu asiàtic, que neix a la Xina, i després de fluir pel Nepal, entra a l’Índia on desemboca al Ganges.
Tarim
Riu
Riu de l’W de la Xina, al zizhiqu Xinjiang Uygur (2 700 km).
Ocupa una depressió La seva conca 680000 km 2 és una de les més grans de l’Àsia central Té cabal i règim irregulars Format pels rius Yarkand i Khotan, que neixen al Kunlun, i l’Aqsu, que neix al Karakoram, es va esgotant a mesura que es va allunyant de les fonts encaixonat en els seus alluvions i en els que li aporta el vent, es divideix en braços Desemboca al llac Lob
Xiliao He
Riu
Riu del NE de la Xina (1 450 km).
Neix al SE de l’Ich Chingan, a la Mongòlia Interior, flueix en direcció W-E fins a prop de Changchun, on es dirigeix cap al S, després d’haver rebut, per la dreta, el Sar Hörën, travessa el sheng de Liaoning i deseguassa a la badia de Liadong A la seva desembocadura hi ha el port de Yingkou
Xiang
Riu
Riu del S de la Xina (700 km).
Neix al N del zizhiqu de Guangxi Zhuang, al NE de Guilin, penetra, al N, al sheng de Hunan i desguassa al llac Dongting Passa per les ciutats de Hengyang, Zhuzhou, Xiangtan i Changsha
Wei He
Riu
Riu del centre-nord de la Xina, afluent del Huang He per la dreta (864 km).
Neix al sheng de Gansu, prop de Guanbao, segueix una direcció W-E, passa prop de Xi'an i s’uneix al Huang He prop de Tongguan
Ili
Riu
Riu de la Xina i del Kazakhstan, immissari del llac Balkhaš (1 384 km).
Via de comunicació entre la Xina occidental i el Kazakhstan, desemboca en forma de delta
Huang He
Cascada de Hukou, al Huang He
iStockphoto.com
Riu
Riu de la Xina, el segon en importància d’aquest país, després del Iang-Tsé.
Té una longitud de 4845 km i un cabal mitjà anual de 1500 m 3 /s Neix a 4500 m d’altitud a l’altiplà del Tibet, es dirigeix cap al SE i travessa les regions lacustres de Hin-ko-hai, Oring Nor i Tsaring Nor canvia de direcció en travessar el massís d’A-mi-na-k'ing i es dirigeix cap al llac i la depressió de Lanzhou Al curs mitjà es dirigeix cap a l’altiplà mongol, i pren la direcció N-S cap a la fossa tectònica de Qin Ling, i després l’W-E, per a arribar a la mar a través de la gran plana de la Xina septentrional A Mong-hie comença el curs inferior, que durant uns 800 km travessa la gran plana…
Xi Jiang
Riu
Riu de la Xina meridional (2.100 km).
Format a Guiping, al zizhiqu de Guangxi Shuang, perla confluència del Hongshui He i el Yu Jiang, que neixen al Yunnan oriental Flueix en direcció E, travessa Wuzhou i penetra a la plana de Guangdong, on es divideix en nombroses branques i forma un gran delta abans de desembocar a la mar de la Xina Meridional, entre Hong Kong i Macau Una d’aquestes branques rep l’aigua del Bei Jiang i dona origen al riu de Canton, mentre que la massa principal d’aigües desguassa al delta de Canton i, sobretot, a l’W de Macau Té un…