Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Argun
Riu
Riu de la Sibèria Oriental, límit entre la Xina i la Federació Russa (1 530 km), que s’uneix al Silka per formar l’Amur.
Sun Kosi
Riu
Riu asiàtic, que neix a la Xina, i després de fluir pel Nepal, entra a l’Índia on desemboca al Ganges.
Tarim
Riu
Riu de l’W de la Xina, al zizhiqu Xinjiang Uygur (2 700 km).
Ocupa una depressió La seva conca 680000 km 2 és una de les més grans de l’Àsia central Té cabal i règim irregulars Format pels rius Yarkand i Khotan, que neixen al Kunlun, i l’Aqsu, que neix al Karakoram, es va esgotant a mesura que es va allunyant de les fonts encaixonat en els seus alluvions i en els que li aporta el vent, es divideix en braços Desemboca al llac Lob
el Xúquer
el Xúquer al seu pas per Cofrents
© Fototeca.cat
Riu
Riu del País Valencià, que neix a Ojuelos de Valdeminguete, prop del Cerro de San Felipe, a 1.506 m alt., als Montes Universales, a Castella (Conca), i desguassa a la Mediterrània a l’altura de Cullera (Ribera Baixa).
Amb una conca de 22100 km 2 , una llargària de 535 km i un cabal mitjà de 60 m 3 /s, és el riu més gran del País Valencià La seva capçalera es limita als Montes Universales i a la Serranía de Conca, que és compartida pel Cabriol, potent afluent seu per l’esquerra Tots aquests relleus formen part de la branca ponentina o castellana de la Serralada Ibèrica Els seus plecs, d’orientació NW-SE i plasmats en alternances de calcàries, margues i argiles del Secundari, condicionen la direcció general del riu en el seu tram inicial, igual com la del Valdemeca i la del Cabriol A la Serranía aquestes…
Xiliao He
Riu
Riu del NE de la Xina (1 450 km).
Neix al SE de l’Ich Chingan, a la Mongòlia Interior, flueix en direcció W-E fins a prop de Changchun, on es dirigeix cap al S, després d’haver rebut, per la dreta, el Sar Hörën, travessa el sheng de Liaoning i deseguassa a la badia de Liadong A la seva desembocadura hi ha el port de Yingkou
Xiang
Riu
Riu del S de la Xina (700 km).
Neix al N del zizhiqu de Guangxi Zhuang, al NE de Guilin, penetra, al N, al sheng de Hunan i desguassa al llac Dongting Passa per les ciutats de Hengyang, Zhuzhou, Xiangtan i Changsha
Wei He
Riu
Riu del centre-nord de la Xina, afluent del Huang He per la dreta (864 km).
Neix al sheng de Gansu, prop de Guanbao, segueix una direcció W-E, passa prop de Xi'an i s’uneix al Huang He prop de Tongguan
Ili
Riu
Riu de la Xina i del Kazakhstan, immissari del llac Balkhaš (1 384 km).
Via de comunicació entre la Xina occidental i el Kazakhstan, desemboca en forma de delta
Huang He

Cascada de Hukou, al Huang He
iStockphoto.com
Riu
Riu de la Xina, el segon en importància d’aquest país, després del Iang-Tsé.
Té una longitud de 4845 km i un cabal mitjà anual de 1500 m 3 /s Neix a 4500 m d’altitud a l’altiplà del Tibet, es dirigeix cap al SE i travessa les regions lacustres de Hin-ko-hai, Oring Nor i Tsaring Nor canvia de direcció en travessar el massís d’A-mi-na-k'ing i es dirigeix cap al llac i la depressió de Lanzhou Al curs mitjà es dirigeix cap a l’altiplà mongol, i pren la direcció N-S cap a la fossa tectònica de Qin Ling, i després l’W-E, per a arribar a la mar a través de la gran plana de la Xina septentrional A Mong-hie comença el curs inferior, que durant uns 800 km travessa la gran plana…
Xi Jiang
Riu
Riu de la Xina meridional (2.100 km).
Format a Guiping, al zizhiqu de Guangxi Shuang, per la confluència del Hongshui He i el Yu Jiang, que neixen al Yunnan oriental Flueix en direcció E, travessa Wuzhou i penetra a la plana de Guangdong, on es divideix en nombroses branques i forma un gran delta abans de desembocar a la mar de la Xina Meridional, entre Hong Kong i Macau Una d’aquestes branques rep l’aigua del Bei Jiang i dona origen al riu de Canton, mentre que la massa principal d’aigües desguassa al delta de Canton i, sobretot, a l’W de Macau Té un cabal de 8700 m 3 /s, i n'ateny 59000 durant la crescuda És navegable des de…