Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
Ombrone
Riu
Riu de la Toscana, Itàlia (161 km).
Neix al SW de les muntanyes de Chianti, banya Grosseto i desguassa a la mar Tirrena
Oglio
Riu
Riu d’Itàlia, afluent per l’esquerra del Po (280 km).
Neix al Corno dei Tre Signori, travessa la vall Camonica i forma el llac Iseo, després del qual entra a la plana padana
Ofanto
Riu
Riu de la Campània i de la Pulla, Itàlia (165 km).
Neix al S dels Apenins Campanians i desguassa al NW de Barletta, al golf de Manfredònia
Ticino
Riu
Riu de l’Europa Central (Itàlia i Suïssa), un dels afluents més importants del Po (248 km).
Neix al peu del Sant Gotard i és regulat pel llac Major, a la sortida del qual es converteix en un riu de plana En el seu curs alt descriu un arc molt ampli fins a Bellinzona, formant la vall Leventina, encaixada entre els Alps Lepontins Aigües avall de Pavia desemboca al Po El seu afluent principal és el Brenno
Tíber
© Fototeca.cat-Corel
Riu
Riu d’Itàlia, que pertany a la conca tirrènica (405 km).
Neix als Apenins centrals Monte Fumaiolo i en el seu curs alt rega el sector més oriental de la Toscana i després travessa de N a S l’Úmbria passa per Perusa i en el seu curs baix rega el Laci formant meandres, passa per Roma i prop de la mar es divideix en dos braços l’esquerre, anomenat Fiumara, constitueix el veritable riu i desemboca prop d’Òstia el de la dreta forma un canal navegable, anomenat Fiumicino Rep com a afluents importants el Paglia per la dreta i el Nera per l’esquerra Anomenat Albula en època molt antiga, els romans li donaren el de Tiberis , en poesia, i Thybris com a…
Tanaro
Riu
Riu d’Itàlia, al Piemont (276 km de longitud).
Neix al mont Saccarello, als Alps Lígurs, i desguassa, per la dreta, al Po, aigua avall d’Alessandria
Tagliamento
Riu
Riu de la Itàlia septentrional (172 km).
Neix als Alps Càrnics, travessa el Friül i desguassa a l’Adriàtica, aigua avall de Latisana Rep el Fella per l’esquerra
arriu de Valarties
Riu
Curs fluvial de la comarca de la Vall d’Aran.
Es forma a les bordes de Ressec per la unió del barranc o ribèra de Rius i el barranc dera Aubeta , i als prats deth Terralh amb el riu o arriu de Rencules Aquests cursos fluvials de capçalera són molt aprofitats per a la producció d’energia hidroelèctrica Poc abans d’Arties, l’aigua és regulada per la resclosa de Valarties