Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
la Tet
la Tet al seu pas prop de Millars
© Fototeca.cat
Riu
Riu del litoral mediterrani, al Rosselló, al Conflent, al Capcir i a l’Alta Cerdanya.
Neix al massís del Carlit, dins el municipi d’Angostrina Alta Cerdanya, sota el puig Peric, com a emissari de l’estany Blau i dels estanys de puig Peric després de rebre, per la dreta, el riu de la Grava i, per l’esquerra, l’aigua dels estanys de la Llosa i de l’Esparver, formava a la plana estesa entre el riu d’Aude i el Carlit els aiguamolls de la Bullosa, la Bulloseta i els Ànecs, transformats l’any 1902 en pantà de la Bullosa Continua pel pla dels Avellans cap al pla de la Perxa i, entre la Llaguna i Montlluís, aprofitant la falla cerdanoconflentina, inicia, profundament encaixat, en…
riu del Terme
Riu
Nom que rep a la capçalera el riu de Montdony, afluent, per la dreta, del Tec, que neix al Montcapell, dins el municipi de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir).
el Tec
el Tec al seu pas pels Banys d’Arles
© Fototeca.cat
Riu
Riu del litoral mediterrani, al Vallespir.
Neix a les fonts del Tec , que brollen a 2 300 m alt, al vessant oriental de Rocacolom, al S, les esquerdes de Rojà, al N, que envolten la coma del Tec , extrem occidental i capçalera del municipi de Prats de Molló i de la comarca del Vallespir Després de travessar el bosc de l’Ullat, tot davallant ràpidament, arriba a 1 100 m als banys de la Presta, a partir d’on comença a obrir-se a l’ampla vall de Prats de Molló, on rep els primers afluents importants, les rieres d’Agrefull, de la Percigola i de la Figuera, per l’esquerra, i la de la Comedella, per la dreta Passat el congost…
el Ròvol
Riu
Riu del Rosselló, que neix al sector marítim de les Corberes, entre el pas de l’Escala i el Montoliu de Perellós, al terme d’Òpol i Perellós, al límit amb el Llenguadoc.
Aflueix, per l’esquerra, a l’Aglí, poc abans de Ribesaltes
vall de Pomerola
Riu
Vall del Conflent, afluent, per l’esquerra de la riera de Rojà, que davalla del cim Pla de Pomerola (2 456 m), contrafort septentrional de roca Colom, termenal dels municipis de Mentet i de Pi.
Murrumbidgee
Riu
Riu d’Austràlia (1 680 km).
Neix a la Great Dividing Range i desguassa al Murray De vegades, i a causa de l’extrema eixutesa del país, mor engolit per les sorres
Murray
Riu
Riu de l’E d’Austràlia, el més llarg del país, amb 2 575 km de longitud i un cabal de 1 800 m3/s.
Neix als Alps australians, des d’on pren primer la direcció N-S, i després continua cap al NW Rep per l’esquerra els afluents procedents de les muntanyes del N de Melbourne i per la dreta al Lachlan 1 226 km i al Murrumbidgee 1 680 km S'aiguabarreja amb el Darling a Wentworth Desguassa a l’oceà Índic per la badia d’Encounter És de navegació difícil, però posseeix l’àrea de regadius més gran del país
riu de Montdony
Riu
Riu de l’alt Vallespir, afluent, per la dreta, del Tec, que neix dins el terme de Montalbà de l’Església (els Banys d’Arles), al vessant septentrional del roc de Frausa i del seu contrafort occidental (1 235 m alt) el roc de Montdony (o de Sant Salvador).
Després de passar vora aquest poble, rep, per l’esquerra, el riu del Terme i penetra al municipi dels Banys d’Arles a través de les llargues i profundes gorges de Montdony , molt visitades pels banyistes i turistes dels Banys d’Arles, població sorgida al voltant dels balnearis establerts a la confluència d’aquest riu amb el seu collector
el Mesclant d’Aigües
Riu
Afluent, per la dreta, del riu d’Angostrina (Alta Cerdanya), emissari dels estanys Llat i de la Comassa, a l’W de la Bullosa, al vessant est del Carlit.
la Canta-rana
Riu
Riu dels Aspres (Rosselló), afluent per l’esquerra del Rard, que neix prop de Calmella i, després de rebre, aigua avall de Montoriol, per l’esquerra, la riera de Fontcoberta, desemboca al seu col·lector prop de Nils.
La seva capçalera rep també el nom de riera de Sant Amanç