Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
el Segre
el Segre en passar per Bellver de Cerdanya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.
Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà…
clamor de Noguerola
Riu
Curs d’aigua del Segrià que neix a l’altiplà de la Cerdera, dins el terme d’Alpicat, i que desemboca al Segre, per la dreta, juntament amb la clamor de Balàfia, just al N de la ciutat de Lleida.
Serveix d’escorrentia de l’horta de Lleida Al s XII rebia el nom de Segrià
la Noguera Ribagorçana
La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
Murrumbidgee
Riu
Riu d’Austràlia (1 680 km).
Neix a la Great Dividing Range i desguassa al Murray De vegades, i a causa de l’extrema eixutesa del país, mor engolit per les sorres
Murray
Riu
Riu de l’E d’Austràlia, el més llarg del país, amb 2 575 km de longitud i un cabal de 1 800 m3/s.
Neix als Alps australians, des d’on pren primer la direcció N-S, i després continua cap al NW Rep per l’esquerra els afluents procedents de les muntanyes del N de Melbourne i per la dreta al Lachlan 1 226 km i al Murrumbidgee 1 680 km S'aiguabarreja amb el Darling a Wentworth Desguassa a l’oceà Índic per la badia d’Encounter És de navegació difícil, però posseeix l’àrea de regadius més gran del país
Gascoyne
Riu
Riu d’Austràlia (820 km).
Neix al Massís Occidental Australià, flueix en direcció EW, travessa la conca de Carnarvon i desemboca a l’oceà Índic per la badia de Shark
Fitzroy
Riu
Riu de l’est d’Austràlia, amb un recorregut de més de 600 km.
Neix al vessant marítim de la Great Dividing Range, i desemboca a la badia de Keppel, al sud de Rockhampton
Finke
Riu
Riu de l’Austràlia central, d’uns 640 km de longitud.
Neix a la serralada Macdonnell, i flueix de NW a SE, cap al llac Eyre, on desemboca Hi aflueixen el Hugh i el Palmer, procedents de la serralada Macdonnell, i l’Albega, procedent de la serralada Musgrave
Darling
Riu
Riu del SE d’Austràlia (2 450 km).
Neix al vessant de les muntanyes de Nova Anglaterra, drena durant el curs superior l’estat de Queensland i després passa a l’estat de Nova Galles del Sud seguint la direcció NE-SW Desguassa al riu Murray
riu Corb
El riu Corb, al seu pas pel sector de Vallfogona de Riucorb
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba esquerra del Segre, amb el qual s’uneix aigua avall de Vilanova de la Barca (Segrià), davant la confluència d’aquell riu amb la Noguera Ribagorçana.
Neix a 762 m alt, a la font de Rauric, dins el municipi de Llorac Conca de Barberà, a l’extrem sud-oriental dels altiplans de la Segarra Travessa el sector meridional de la Segarra estricta a Vallfogona de Riucorb i penetra a l’Urgell per Guimerà i, sense deixar la direcció E-W, que duu des de Llorac, on forma un ampli solc rectilini revestit d’alluvions i enfonsat de 60 a 80 m, continua per Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona, el Vilet, Sant Martí de Maldà i Maldà fins a Belianes, on canvia de direcció i continua vers el nord, a l’àrida plana urgellenca, i es perd entre les vinyes, els…