Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Peneu
Riu
Riu de Grècia, a la Tessàlia (200 km).
Neix al vessant oriental de la serralada del Pindos, passa prop de Tríkala i Làrissa i desemboca en el golf Termaic, a la mar Egea
el Reconque
Riu
Riu de la Vall de Cofrents, afluent, per la dreta, del riu de La Hoz, que neix dins el terme d’Aiora, als límits amb Múrcia, i desguassa vora Teresa de Cofrents al seu col·lector.
Kēfissós
Riu
Riu de la Beòcia, Grècia, cèlebre per la batalla que porta el seu nom (batalla del Cefís).
Aliákmon
Riu
Riu de Grècia (325 km) que neix prop de la frontera albanesa, drena Macedònia i desemboca al golf de Tessalònica.
El nom popular grec és Vistriza
Alfeu
Riu
Riu de Grècia, al Peloponès (111 km).
Neix al mont Taíget, alimentat per l’Erýmanthos i pel Ladon, passa prop d’Olímpia i desemboca al golf d’Arcàdia, al S de Pirgos
rambla de Murell
Riu
Afluent per la dreta del riu de La Hoz, que neix dins el terme de Teresa de Cofrents i, després de travessar el de Xarafull, desemboca al seu col·lector dins el terme de Xalans.
Thýamis
Riu
Riu de Grècia, a l’Epir (112 km).
Desguassa a la mar Jònica, davant l’illa de Corfú
Vardar
Riu
Riu (396 km) de Macedònia, que neix a la serralada de Šar, prop de Gostivar, a l’estat de Macedònia, passa per Skopje, penetra a la Macedònia grega i desemboca en delta al golf de Tessalònica, a la mar Egea.
La seva conca constitueix la via tradicional de comunicació entre la Mediterrània oriental i l’Europa central, i avui és recorreguda per les vies que uneixen Tessalònica amb Belgrad
Árakhthos
Riu
Riu de Grècia (143 km).
Neix als monts Pindos, flueix en direcció S, passa per Platanûssa i Àrta, i desguassa al golf d’Ambràcia Antigament era anomenat Àrta
el Xúquer
el Xúquer al seu pas per Cofrents
© Fototeca.cat
Riu
Riu del País Valencià, que neix a Ojuelos de Valdeminguete, prop del Cerro de San Felipe, a 1.506 m alt., als Montes Universales, a Castella (Conca), i desguassa a la Mediterrània a l’altura de Cullera (Ribera Baixa).
Amb una conca de 22100 km 2 , una llargària de 535 km i un cabal mitjà de 60 m 3 /s, és el riu més gran del País Valencià La seva capçalera es limita als Montes Universales i a la Serranía de Conca, que és compartida pel Cabriol, potent afluent seu per l’esquerra Tots aquests relleus formen part de la branca ponentina o castellana de la Serralada Ibèrica Els seus plecs, d’orientació NW-SE i plasmats en alternances de calcàries, margues i argiles del Secundari, condicionen la direcció general del riu en el seu tram inicial, igual com la del Valdemeca i la del Cabriol A la Serranía…