Resultats de la cerca

Desguassa a la mar Jònica, davant l’illa de Corfú

Neix al vessant sud de la serralada Vitoša Bulgària i desemboca a la mar Egea, al nord de la península Calcídica, al golf de Strymón

Neix al vessant oriental de la serralada del Pindos, passa prop de Tríkala i Làrissa i desemboca en el golf Termaic, a la mar Egea

Neix als monts Pindos, flueix en direcció S, passa per Platanûssa i Àrta, i desguassa al golf d’Ambràcia Antigament era anomenat Àrta

La seva conca constitueix la via tradicional de comunicació entre la Mediterrània oriental i l’Europa central, i avui és recorreguda per les vies que uneixen Tessalònica amb Belgrad

Neix al vessant oriental de la serra de Mostella, i és aprofitat per al regatge dels arrossars de les marjals d’Oliva i sobretot de Pego, municipis dels quals és termenal convertit en canal de drenatge sequiol del Vedat o riu Calapatar , desemboca a l’extrem sud de la platja d’Oliva És unit al sistema de regadiu i de drenatge del Molinell

El nom popular grec és Vistriza

Neix al mont Taíget, alimentat per l’Erýmanthos i pel Ladon, passa prop d’Olímpia i desemboca al golf d’Arcàdia, al S de Pirgos

Neix al mont Pindos, segueix cap al S, rega la plana d’Agrínion i desemboca, formant un delta, a la mar Jònica, a l’entrada del golf de Patres El nom popular grec és Aspropótamos

Té la capçalera barranc de la Fontblanca als relleus aturonats d’Alcalà de la Jovada, continua per la vall d’Ebo, tancada pel congost del barranc de l’Infern, i, ja amb el nom del Girona, per la resclosa del pantà d'Ísber, i finalment per una vall ampla, molt conreada, coneguda per la Rectoria Té uns 28 km de llarg i una conca vessant d’uns 140 km 2 Sol tenir aigües vistes fins a Ísber, mentre que a la Rectoria la majoria de l’aigua passa a una trajectòria subterrània, prou recercada per nombrosos pous i mines, entre les quals les d’Ondara i de Dénia Les aigües del Girona…