Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
el Rinadal
Riu
Afluent del riu d’Arnera per la dreta, que neix als vessants meridionals del coll de Lli, dins el terme de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) i desguassa al límit amb el de Darnius.
el Rissec
El Rissec al seu pas per Monells
© Fototeca.cat
Riu
Curs d’aigua de l’Alt Empordà, afluent del Manol, que neix dins el terme de Terrades, sota la roca de la Penya (484 m) i després de travessar els termes de Cistella i de Llers, desemboca al seu col·lector davant d’Avinyonet de Puigventós.
Atrato
Riu
Riu de Colòmbia (700 km).
Neix a la Cordillera Occidental, a l’est de Quibdo El seu curs mitjà és navegable i quan entra a les terres baixes presenta nombrosos meandres que, juntament amb els aiguamolls, fan impracticable la navegació al curs baix Desemboca al golf d’Urabá, a la mar de les Antilles En el seu curs superior i en els afluents de la dreta es troben jaciments aurífers i de platí
Arauca
Riu
Riu de Veneçuela i Colòmbia, afluent de l’Orinoco per la vora esquerra (1 300 km).
Neix a la serralada Oriental, a Colòmbia, i fa de frontera entre aquest país i Veneçuela durant 280 km És navegable fins a El Amparo, poc després d’Arauca
l’Anyet
Pont vell amb el riu Anyet a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Alt Empordà, que neix al vessant S de l’Albera, sota el puig Neulós, on pren el nom de riera de Requesens.
Després de passar vora Vilartolí, Sant Climent Sescebes i Masarac, desemboca a l’Orlina, per la dreta, aigua amunt de Peralada
riu de la Guilla
Riu
Curs d’aigua de l’Alt Empordà, afluent del Llobregat d’Empordà per la dreta; neix al coll de Lli, a la serra de l’Albera, al terme de la Vajol.
Després de passar per Agullana, desemboca al collector prop de l’Estrada
Guaviare
Riu
Riu de Colòmbia, al departament de Meta (1 350 km).
Neix a la Cordillera Oriental Andina, amb el nom de Guayabero, i desguassa a l’Orinoco, prop de San Fernando de Atapabo, a Veneçuela
Amazones
L’Amazones prop de Manaus (Brasil)
© Fototeca.cat
Riu
Riu d’Amèrica del Sud, primer del món quant a cabal, amplària, profunditat i extensió de la seva conca, que amb els seus afluents importants, 100 dels quals són navegables i 17 tenen una longitud entre 1.500 i 3.600 km, drena una àrea de més de 6 milions de km2; d’aquests, 3 milions pertanyen al Brasil, i la resta a gairebé la totalitat del Perú i Bolívia i a amples àrees de l’Equador, Colòmbia i Veneçuela.
Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…
Cauca
Riu
Riu de Colòmbia, afluent per l’esquerra del Magdalena (1 350 km).
Neix a la Cordillera Central, prop del volcà de Puracé i de les fonts del Patía, i flueix cap al nord, encaixat entre la Cordillera Central i l’Occidental En arribar al departament de Santander adquireix la seva direcció general SN i penetra al departament del Valle del Cauca, formant una fossa tectònica recoberta, en part, de cendres volcàniques que han donat origen a una fèrtil regió agrícola cacau, tabac, canya de sucre A Cáceres el riu abandona la regió muntanyosa per entrar en una plana alluvial formada pels seus alluvions i els del Magdalena, al qual s’uneix poc després de Majagual a l’…