Resultats de la cerca

Penetra a la foia de les Coves Plana Alta, a la roca del Lledoner, passa per les Coves de Vinromà, entra al Baix Maestrat terme d’Alcalà de Xivert per l’estret del Riu, vora l’església de Sant Miquel de Castellnou, i desguassa a mar a Capicorb, vora el límit amb el terme de Torreblanca Plana Alta

Neix sota el pla de la Muga 1 186 m d’altitud, a migjorn del Montnegre 1 425 m, al límit entre el Vallespir i l’Alt Empordà, i des dels hostals de la Muga a banda i banda de riu constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus roc de Frausa, serra de l’Albera, travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, bastant tectonitzats, i surt per Pont de Molins a l’ampla plana de l’Alt Empordà Prop de Boadella, en un engorjat epigènic, ha estat embassat pantà de Boadella Prop de Peralada rep el Llobregat d’Empordà,…

Poc després, el seu curs, que constitueix el límit entre Aragó i el País Valencià, esdevé sinuós i s’encaixa profundament en els contraforts septentrionals del Penyagolosa, tot seguint la direcció NE Després de penetrar al País Valencià, a la confluència amb el riu dels Frares afluent per l’esquerra, i límit, també, amb Aragó, canvia de direcció i descriu un gran arc, envoltant la serra del Boi, i, des de la confluència amb el riu Sec afluent per l’esquerra, pren la direcció SE, tot mantenint la sinuositat i profunditat del seu curs fins al pla dels Ivarsos, on s’uneix a la rambla Carbonera i…

Segueix la direcció N-S, i constitueix el límit entre l’Alcalatén les Useres, Costur, l’Alcora i la Plana Alta la Vall d’Alba, Vilafamés, fins més avall del pantà de Benadressa, des d’on penetra a la Plana Alta i segueix una direcció NW-SE tot separant els termes d’Onda i de Castelló de la Plana Ja dins el terme d’Almassora Plana Alta, s’uneix al seu collector entre aquesta vila i Vilareal

A la capçalera, límit oriental dels termes de Benassal i de Vilar de Canes, rep, per l’esquerra, la rambla de la Belluga continua encaixat entre les serres d’Esparreguera, a ponent, i d’en Galceran, a llevant, i solca la vall d’Albocàsser, on limita el terme de Culla amb els d’Albocàsser i de la Serra d’en Galceran Plana Alta, i rep la rambla dels Estrets, per la dreta

Després de passar vora Vilartolí, Sant Climent Sescebes i Masarac, desemboca a l’Orlina, per la dreta, aigua amunt de Peralada

Es forma al pic de Llobregat 918 m alt, a l’E del coll del Pertús Passa per la Jonquera, i rep per l’esquerra la riera de Torrelles i l’Orlina, amb la riera d’Anyet —procedent del puig Neulós 1 249 m alt—, i per la dreta el Ricardell El seu vessant és establert en el granit i les llicorelles del muntanyam de l’Albera només el Ricardell travessa les escates alpines de Biure En la seva part baixa, tots aquests cursos es fonen en la plana quaternària de l’Alt Empordà, on es fan els vinyars de Peralada El cabal ha estat estimat en 3,2 m 3 /s, i és exclusivament nodrit de les pluges equinoccials i…

Neix al vessant nord de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, dins el terme de Bassegoda Travessa la Garrotxa d’Empordà pels termes de Cabanelles i Lledó, separa els de Cistella i Vilanant dels de Navata i Taravaus, deixa a l’esquerra les viles d’Avinyonet de Puigventós i Vilafant, separa els termes de Figueres i Vilatenim dels de Santa Llogaia d’Àlguema, el Far i Vila-sacra i aflueix al seu collector aigua avall de Vilanova de la Muga Els fondals eocènics són objecte de regatges minsos, malgrat l’aportació de les rieres de Cistella i de Terrades o Rissec i el torrent de Galligants per l’…