Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
riu Sec
Riu
Afluent, per l’esquerra, del riu de Montlleó que neix dins el terme de Vilafranca del Maestrat (Ports) i s’uneix al seu col·lector al límit dels termes de Culla i de Benassal, ambdós a l’Alt Maestrat.
riu Salient
Riu
Curs d’aigua de la Vall d’Aran, afluent, per la dreta, de la Garona, que neix a la serra d’Arenho, rep, per l’esquerra, el riu de Bords i s’uneix al seu col·lector sota Vilac.
la Noguera Ribagorçana
La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
la Noguera Pallaresa
la Noguera Pallaresa al seu pas per Gerri de la Sal
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta prop (i aigua amunt) del pantà de Camarasa (Noguera).
Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…
riu Nere
Riu
Riu de la Vall d’Aran, dins el terme de Viella, que neix al vessant est del cap de Tòro (2 975 m).
A la capçalera hi ha els petits estanys de Molières i de Tòro, però el cabal es deu, principalment, a l’aigua del güell d’Orno i del seu afluent per la dreta, el riu de Fontfreda, que baixa del port de Viella S'uneix al barranc de Viella per l’esquerra
l’Unhòla
L’Unhòla
© Xevi Varela
Riu
Riu de la Vall d’Aran, afluent, per la dreta, de la Garona, emissari de l’estany de Liat
, al límit dels termes de Salardú, Viella i Canejan (durant tot el seu curs més alt constitueix el límit entre els dos primers).
Ben aviat, al pla de Crapes, desapareix dins el forat de l’Unhòla , i ressorgeix un km més avall, al pla d’Eth Tò, i l’anomenat güell d’Eth Tò Engorjada des del salt d’Eth Callaus, la vall de l’Unhòla s’obre, abans de Bagergue, a la ribera d’Era Lana S'uneix al seu collector sota Salardú, després d’haver deixat a la dreta Unha
el Tastavins
El Tastavins
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Conca de l’Ebre, que neix per la unió de diversos barrancs formats al vessant septentrional del Regatxolet, entre Morella (Ports) i Castell de Cabres (Baix Maestrat); passa per Herbers (Ports), pel santuari de la Font (de Pena-roja, Matarranya), i s’uneix al seu col·lector, el Matarranya, per l’esquerra, aigua amunt de la Torre del Comte, després de constituir termenal dels municipis de Mont-roig de Tastavins, Ràfels i la Portellada, a ponent, amb Pena-roja, Fondespatla i Vall-de-roures, a llevant.
riu de Calders
Riu
Curs d’aigua intermitent, als ports de Morella, afluent del Bergantes per l’esquerra.
Neix a Sant Pere del Moll, als contraforts septentrionals de la serra de Vallivana, a poca distància del naixement del seu collector Té una direcció E-W fins al límit amb el terme de Cinctorres, a la confluència amb la rambla de Sellumbres, afluent per l’esquerra la qual, per la seva major longitud, ha estat sovint considerada com a curs principal, on pren la direcció S-N, fins a la confluència, a Forcall, amb la rambla de Cantavella, per l’esquerra, i amb el Bergantes
riu d’Antoni
Riu
Riu de la Vall d’Aran, al terme de Lés.
Neix a la serra que separa la Vall d’Aran de la vall de la Pica Comenges i aflueix a la Garona, per l’esquerra, poc abans de la vila de Lés
l’Aiguamòg
Riu
Riu de la Vall d’Aran (municipi de Salardú) que aflueix per l’esquerra al riu de Ruda, poc abans d’arribar a Tredòs.
És alimentat pels 48 estanys del circ de Colomers, a la capçalera de la vall Aigua avall de l’estany d’Era Lòssa, el més baix dels de Colomers, s’inicia la riera d’Aiguamòg , a l’indret conegut com a Aigüestortes