Resultats de la cerca

Neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases Ripollès, a la vall glacial de Morenç, a 2400 m alt La seva capçalera és al Ripollès a la plana de Vic s’orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d’uns 167 km, lliura les seves aigües a la platja de Pals, on hom li estima un cabal mitjà natural de 29,4 m 3 /s Deixa la zona axial dels Pirineus a Camprodon, on recull les aigües del Ritort que ve de coll Pregon Després, a Sant Pau de Seguries, s’endinsa pels sediments eocènics marins de la Depressió Central, que segueix per Sant Joan de les Abadesses fins a…

Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà…

Neix al vessant septentrional del Cadí

Al pont de Bixessarri, el riu penetra en territori andorrà dins la parròquia de Sant Julià de Lòria i, després de passar per Bixessarri, desemboca a la Valira, per la dreta, prop de l’Aixovall En el seu sector més baix és conegut també amb el nom de riu de Bixessarri

Després de drenar les aigües de Santa Pellaia, del Montnegre i de les mateixes Gavarres, rega la vall on s’assenten Sant Sadurní de l’Heura, Sant Miquel de Cruïlles i Cruïlles i travessa la Bisbal d’Empordà, on es deriva la séquia del Molí Segueix la direcció SW-NE, i després de rebre, per la dreta, la riera de Fonteta i, per l’esquerra, el Rissec, prop de Serra de Daró, canvia de direcció vers l’est i segueix parallel al curs del Ter en aquest sector rep, per l’esquerra, la riera Nova i, per la dreta, els antics corrents que s’embassaven, fins al s XIX, a l’estany d…

Neix dins el terme de Llagostera Gironès, als vessants occidentals del puig de Sant Baldiri segueix inicialment la direcció S-N i després de passar per les cases i el molí de Ridaura gira bruscament vers la direcció W-E forma el límit entre els termes de Llagostera i de Santa Cristina d’Aro i desemboca a la mar dins el de Castell d’Aro, a la platja d’Aro La seva vall, que limita pel sud les Gavarres i és via de penetració del litoral vers el Gironès i la Selva, és coneguda per la vall d'Aro

Després de drenar la vall dels Prats, s’obre pas entre les serres de Carreu i de Sant Joan pel forat dels Prats i es dirigeix vers Bóixols i la Rua Pallars Jussà, on s’inicia un llarg congost que limita, en gran part, l’Alt Urgell Coll de Nargó amb el Pallars Jussà Abella de la Conca, Isona i la Noguera la Baronia de Rialb Després de rebre, per l’esquerra, el torrent de Gavarra, travessa el terme de la Baronia de Rialb i desemboca al seu collector entre Miralpeix i Gualter El 1991, a la confluència amb el seu collector, hom inicià la construcció del pantà de Rialb, que hom començà d’embassar…