Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
el Segre
el Segre en passar per Bellver de Cerdanya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.
Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà…
Zambezi
La gran presa de Kariba, controlada per Zimbàbue i Zàmbia
© Corel Professional Photos
Riu
Riu de l’Àfrica meridional (2.260 km de longitud i 1.450.000 km 2
de conca).
Neix als monts Kalene, a la regió de Shaba Congo, a tocar de la frontera amb Angola i amb Zàmbia, davalla en direcció S i travessa la part oriental de Zàmbia, gira cap a l’E i forma les cascades Victòria, que constitueixen la frontera de Zàmbia amb Zimbàbue al territori de Zàmbia rep diversos afluents el Lungué-Bungo, el Luanginga, el Kabompo i el Chobe i, després de rebre el Shangani, pren la direcció NE, forma des de 1955-59 el pantà de Kariba i rep el Kafue i el Luangwa, penetra al territori de Moçambic, travessa la vall de Tete i, després de girar cap al SE i de rebre les aigües del Shire…
riu de Bona
Riu
Riu de la vall de la Vansa (Alt Urgell), afluent, per la dreta, del riu de la Vansa, aigua avall de Sorribes.
Neix al vessant septentrional del Cadí
riu d’Aós

El riu d’Aós, al seu pas per Bixessarri
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la zona axial dels Pirineus, format al poble d’Aós de Civís (Alt Urgell), per la unió del riu de Setúria (la capçalera del qual, la conca de Setúria, és dins la parròquia andorrana de la Maçana) amb el riu de Salòria.
Al pont de Bixessarri, el riu penetra en territori andorrà dins la parròquia de Sant Julià de Lòria i, després de passar per Bixessarri, desemboca a la Valira, per la dreta, prop de l’Aixovall En el seu sector més baix és conegut també amb el nom de riu de Bixessarri
Cuando
Riu
Riu de l’Àfrica austral que neix a l’altiplà de Bié, Angola (804 km).
Seguint la direcció NW-SE, forma frontera entre Zàmbia i Angola al curs baix i desguassa al Chobe, afluent del Zambezi, dins l’àrea pantanosa de Caprivistrook
Congo
Vista del riu Congo
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Àfrica equatorial que desguassa a l’Atlàntic (4.371 km de longitud i 38.000 m3/s de cabal mitjà).
El seu recorregut té lloc, en la seva major part, dins del territori de la República Democràtica del Congo, llevat del tram final, on forma frontera entre aquest estat i la República del Congo i, als darrers 50 km, amb Angola Situat a la zona intertropical, drena la cubeta a què dona nom La seva gran extensió fa que el règim sigui molt complex té molta regularitat i un gran cabal, a causa de l’elevada pluviositat i de la diferent alimentació dels seus afluents, que provenen de tots dos hemisferis És el segon riu més cabalós del món, després de l’Amazones Hi ha uns màxims entre octubre i març…
Chambeshi
Riu
Riu de Zàmbia (600 km).
Neix al sud del llac Tanganyika, flueix en direcció NE-SW i es perd en els aiguamolls de la vora oriental del llac Bangweulu
Luapula
Riu
Riu de l’Àfrica central que forma la frontera oriental de la República Democràtica del Congo amb Zàmbia (1 000 km).
Neix al S del llac Bangweulu, desguassa al llac Mweru, del qual surt amb el nom de Luvua
Luangwa
Riu
Riu de Zàmbia, afluent, per l’esquerra, del Zambezi (640 km).
En el seu curs mitjà hi ha una reserva natural
el Rialb
Riu
Afluent, per la dreta, del Segre, que neix a la serra del Boumort, entre l’altiplà de pla de Llet i la roca de Senyús, dins el municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell).
Després de drenar la vall dels Prats, s’obre pas entre les serres de Carreu i de Sant Joan pel forat dels Prats i es dirigeix vers Bóixols i la Rua Pallars Jussà, on s’inicia un llarg congost que limita, en gran part, l’Alt Urgell Coll de Nargó amb el Pallars Jussà Abella de la Conca, Isona i la Noguera la Baronia de Rialb Després de rebre, per l’esquerra, el torrent de Gavarra, travessa el terme de la Baronia de Rialb i desemboca al seu collector entre Miralpeix i Gualter El 1991, a la confluència amb el seu collector, hom inicià la construcció del pantà de Rialb, que hom començà d’embassar…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina