Resultats de la cerca
Es mostren 213 resultats
riu Fornès
El riu Fornès al seu pas pel terme de Sant Pere de Torellò
© Fototeca.cat
Riu
Riu d’Osona, afluent del Ges per l’esquerra.
Neix als vessants meridionals de la serra de Llancers, prop de Falgars d’En Bas, dins el terme de Joanetes Garrotxa, i després de passar per la Vola desemboca al seu collector davant Sant Pere de Torelló
Dal
Riu
Riu de Suècia que neix de la confluència del Västerdal i l’Österdal (500 km).
Forma diversos llacs i nombrosos salts d’aigua, aprofitats per a la producció hidroelèctrica Desguassa al sud del golf de Bòtnia
Klarälven
Riu
Riu de Suècia i, al seu origen, de Noruega, on rep el nom de Trysilev.
Desemboca al llac Vänern, després de 347 km
riu de Gost
Riu
Afluent de la riera de Carme (Anoia) per la dreta.
Neix al vessant oriental de la serra d’Orpinell, i passa vora la Torre de Claramunt el castell d’aquest poble era conegut també com a castell de Riudegost
Ljusnan
Riu
Riu de Suècia (430 km).
Neix a la frontera noruega i desemboca al golf de Bòtnia Hi ha transport de fusta, pesca de salmons i producció d’energia elèctrica
Ljungan
Riu
Riu de Suècia (350 km).
Neix al massís de Helagsfjället i desemboca al golf de Bòtnia Hi ha salts d’aigua, que hom aprofita per a produir energia elèctrica
riu Gurri
Riu
Curs d’aigua de la plana de Vic, afluent del Ter per la dreta, que neix als vessants NW del Matagalls i s’encaixa a la plana.
Drena els termes de Taradell i Malla, passa per l’est de la ciutat de Vic i, després de travessar el terme de Gurb de la Plana, desguassa al seu collector, a Roda de Ter Recull les aigües del sector meridional de la plana a través de la riera de Taradell, el riu de Tona i sobretot del riu Mèder, el seu principal afluent És utilitzat per les adoberies de la ciutat de Vic
l’Anoia
Congost de Capellades, format per l'Anoia, lloc de pas tradicional de les comnunicacions de la comarca (Anoia)
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba dreta del Llobregat (anomenat riera d’Anoia
a la seva capçalera), amb el qual s’aiguabarreja a Martorell, després de recórrer la comarca a la qual dóna nom Anoia
), la part llevantina de l’Alt Penedès i un petit fragment de la del Baix Llobregat.
Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists…
Ångerman
Riu
Riu de Suècia, tributari del golf de Bòtnia, a la mar Bàltica (450 km).
El seu curs, accidentat per nombroses cascades aprofitades per centrals hidroelèctriques, s’estén per la regió de Norrland i ha donat nom a l’antiga província d’Ångermanland, inclosa en els län de Vasterbotten i Vasternorrland