Resultats de la cerca

Neix a l’W de Multai i té una direcció general E-W rep per l’esquerra el riu Pūrna, i desemboca a la mar d’Aràbia al golf de Khambhāt, vora la ciutat de Surat

Neix al Dècan, al NE de la serralada de Sātpura, i desemboca prop de Patna

Neix a les muntanyes de Sātpurā, i el curs superior té nombroses cascades Desguassa a la mar d’Aràbia, al golf de Khambhāt És un dels rius sagrats de l’Índia

Neix als contraforts meridionals de l’Himàlaia, al N de l’estat d’Uttar Pradesh, i, en direcció N-SE, passa per Delhi, Mathurā i Agra, i després de rebre, per la dreta, el Chambal, el Sind, el Betwa i el Kēn, s’uneix al Ganges a Ilahābād Navegable en una gran part, constitueix la ruta del cotó del N de l’Índia Les seves aigües són aprofitades per al regadiu, distribuïdes a l’estació seca a través de nombrosos canals

Neix a la zona oriental dels monts Sātpura Mahādeo Hills, i drena la regió de Gondwana Durant gairebé la meitat del seu curs constitueix la frontera entre els estats de Mahārāṣhṭra i Āndhra Pradesh

Neix als Ghats occidentals de la unió de dos corrents de capçalera

Neix al Tibet, a les glaceres de l’Himàlaia, amb el nom de Tsangpo, i avança en direcció oest-est, canvia sobtadament i es dirigeix cap al sud i entra a l’estat d’Assam, a l’Índia, on pren el nom de Dibāng, que, després de la confluència del Luhit, canvia pel Brahmaputra Travessa l’estat d’Assam en direcció nord-est - sud-oest i entra a Bangladesh on s’uneix amb el Ganges i desemboca al golf de Bengala formant un delta enorme 140000 km 2 Esdevé navegable a l’altura de Dibrugarh, a uns 1300 km de la desembocadura, fet que el converteix en una gran artèria comercial Té un cabal mitjà de 12000…

Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists…