Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
riu de Borriol
Riu
Riu de la Plana Alta, que neix prop de la Pobla Tornesa, però dins el terme de Borriol.
El seu curs alt forma la vall de Borriol , petita prolongació de la Plana de Castelló té una direcció nord-est - sud-oest i és dominada per les muntanyes del desert de les Palmes i per la serra de Borriol, a la banda de la marina, i per la Penya i pel tossal de Mollet, que la separen de la conca de la rambla de la Viuda Després de deixar la vila de Borriol a la dreta i de descriure alguns meandres, el riu de Borriol tomba vers el sud - sud-est i, després de vorejar pel nord la ciutat de Castelló de la Plana, pren la direcció est - nord-est i s’extingeix en el regadiu de la Plana abans d’…
l’Anoia
Congost de Capellades, format per l'Anoia, lloc de pas tradicional de les comnunicacions de la comarca (Anoia)
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba dreta del Llobregat (anomenat riera d’Anoia
a la seva capçalera), amb el qual s’aiguabarreja a Martorell, després de recórrer la comarca a la qual dóna nom Anoia
), la part llevantina de l’Alt Penedès i un petit fragment de la del Baix Llobregat.
Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists…
riu Segarra
Aspecte del riu Segarra al seu pas per les Coves de Vinromà
© CIC-Moià
Riu
Curs d’aigua intermitent al límit de la Plana Alta i el Maestrat, que al vessant meridional dels ports de Morella, vora Catí (Alt Maestrat) i després de deixar aquest terme, esdevé, amb el nom de rambla de la Morellana
, termenal entre els municipis de Tírig i d’Albocàsser.
Penetra a la foia de les Coves Plana Alta, a la roca del Lledoner, passa per les Coves de Vinromà, entra al Baix Maestrat terme d’Alcalà de Xivert per l’estret del Riu, vora l’església de Sant Miquel de Castellnou, i desguassa a mar a Capicorb, vora el límit amb el terme de Torreblanca Plana Alta
rambla de la Viuda
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Millars, format per la unió de la rambla Carbonera (que davalla d’Ares del Maestrat) i del riu de Montlleó (procedent de Puertomingalvo, a Aragó), al pla dels Ivarsos, on es troben els termes de les Useres (Alcalatén), Culla (Alt Maestrat) i la Serra d’en Galceran (Plana Alta).
Segueix la direcció N-S, i constitueix el límit entre l’Alcalatén les Useres, Costur, l’Alcora i la Plana Alta la Vall d’Alba, Vilafamés, fins més avall del pantà de Benadressa, des d’on penetra a la Plana Alta i segueix una direcció NW-SE tot separant els termes d’Onda i de Castelló de la Plana Ja dins el terme d’Almassora Plana Alta, s’uneix al seu collector entre aquesta vila i Vilareal
el Llobregat
Naixement del Llobregat a les fonts del Llobregat, situades a la pleta Roja de Castellar de n'Hug
© Lluís Prats
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a les fonts del Llobregat , en fortes ressurgències en calcàries paleozoiques a Castellar de n’Hug Té una conca vessant de 5110 km 2 , un curs N-S de 170 km i fineix al Prat de Llobregat Baix Llobregat, 5 km al S de Barcelona El seu traçat és essencialment epigènic, ja que travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat entre Monistrol de Montserrat i la Puda i a Martorell De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, a favor…