Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
la Sosa
Riu
Curs d’aigua de la Llitera, afluent, per l’esquerra, del Cinca.
Format a Tramessoses, al límit dels termes de Sanui i de Sant Esteve de Llitera, per la unió de la Sosa de Peralta que neix al vessant meridional de la serra de la Corrodella, vora la Cogulla, i que passa per Calassanç i Peralta de la Sal i la Sosa de Sanui que es forma per la unió de diversos barrancs, a Sanui s’uneix al seu collector després de passar per Montsó Aragó L’aigua és d’alta salinitat
el Segre
el Segre en passar per Bellver de Cerdanya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.
Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i…
torrent de Penyascaró
Riu
Afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, a la vall de Benasc (Ribagorça), dins el municipi de Benasc, que neix al vessant W del pic de Castanesa i desemboca al seu col·lector entre Benasc i Ancils.
riu de la Pena
Riu
Afluent per l’esquerra del Matarranya, que neix al vessant occidental del tossal dels Tres Reis, al sector occidental dels ports de Tortosa, dins el terme de Beseit (Matarranya); després de rebre, per la dreta, el riu del racó de Patorrat i el barranc de Formenta, en un sector on és termenal entre els municipis de Beseit i de Vall-de-roures, és embassat al pantà de la Pena; aquest té una capacitat d’uns 20 milions de metres cúbics, i la seva construcció, començada l’any 1919, fou enllestida el 1930.
torrent d’Orriols
Riu
Riu de la Llitera, anomenat barranc de Segarra a la capçalera, que procedeix del Coscollar de Baells i aflueix, per la dreta, a la clamor d'Almacelles
.
El poble havia estat adquirit pel capítol de la collegiata de Tamarit el 1843, amb la desamortització, restà despoblat i les cases foren enderrocades, excepte l’església parroquial Sant Isidre
la Noguera Ribagorçana
La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també…
la Noguera Pallaresa
la Noguera Pallaresa al seu pas per Gerri de la Sal
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta prop (i aigua amunt) del pantà de Camarasa (Noguera).
Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…
riu de Mesquí
Riu
Afluent, per la dreta, del Guadalop; es forma, a Bellmunt de Mesquí (Matarranya), per la unió de diversos barrancs que davallen de la serra de Cirerals i del serrat de Llobatera; després de constituir el límit occidental de les terres de llengua catalana, aigua avall de la Codonyera penetra en les terres lingüísticament aragoneses.
S'uneix al seu collector a Castellseràs
riu de Filià
Riu
Afluent, per la dreta, del Flamisell, al qual desguassa, conjuntament amb el Riquerna, sota Cabdella (Pallars Jussà).
A la seva capçalera hi ha l' estany de Filià Per aquesta vall passa el camí que va de la vall Fosca a la de Boí pel port de Filià 2 393 m alt
aigüeta de la Vall
Riu
Curs d’aigua del massís de Posets, a la vall de Benasc, dins el municipi de Saünc (Ribagorça), la capçalera del qual, sota el pic de Bagüenyola (3.009 m alt), és la vall de Bagüenya.
Després de rebre, per la dreta, les aigües de la Ribereta i de Cierco, s’uneix a l’aigüeta de Grist, a Tramarrius, després de guanyar el fort desnivell és una vall suspesa al salt de Tramarrius