Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
torrent de Penyascaró
Riu
Afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, a la vall de Benasc (Ribagorça), dins el municipi de Benasc, que neix al vessant W del pic de Castanesa i desemboca al seu col·lector entre Benasc i Ancils.
riu de la Pena
Riu
Afluent per l’esquerra del Matarranya, que neix al vessant occidental del tossal dels Tres Reis, al sector occidental dels ports de Tortosa, dins el terme de Beseit (Matarranya); després de rebre, per la dreta, el riu del racó de Patorrat i el barranc de Formenta, en un sector on és termenal entre els municipis de Beseit i de Vall-de-roures, és embassat al pantà de la Pena; aquest té una capacitat d’uns 20 milions de metres cúbics, i la seva construcció, començada l’any 1919, fou enllestida el 1930.
riu de Queixigar
Riu
Afluent per l’esquerra del riu Guard, que neix sota el poble de Queixigar (Ribagorça) i després de travessar en direcció N-S els termes de Castigaleu, Tolba i Benavarri, desemboca al seu col·lector dins el d’Estopanyà.
el Rialbo
Riu
Riu de la Ribagorça, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix al vessant septentrional del Turbó i drena la Vall de Bardaixí, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
Després de travessar un extrem de l’antic municipi de Merli i rebre, per l’esquerra, el barranc d’Espluga que davalla de la Vall de Lierp Ribagorça, s’uneix al seu collector, aigua avall de Campo
el Reguer
Riu
Afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, que neix a la serra de Sant Guiules i després de drenar els termes de Baells, el Campell i Castellonroi (Llitera) desguassa al seu col·lector prop de Pinyana.
Cuyuní
Riu
Riu d’Amèrica del Sud que neix al massís de Guaiana, Veneçuela, i desguassa a l’estuari de l’Essequibo, Guyana (uns 900 km de longitud i 50 000 km2 de conca).
De règim pluvial tropical, el seu curs és poc conegut
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
el Cinqueta
Riu
Afluent de capçalera del Cinca, per l’esquerra, que drena la vall de Gistau
.
Arauca
Riu
Riu de Veneçuela i Colòmbia, afluent de l’Orinoco per la vora esquerra (1 300 km).
Neix a la serralada Oriental, a Colòmbia, i fa de frontera entre aquest país i Veneçuela durant 280 km És navegable fins a El Amparo, poc després d’Arauca
Apure
Riu
Riu de Veneçuela, afluent per l’esquerra de l’Orinoco (815 km).
Neix per la unió dels rius Uribante i Sarare prop de Guasdualito Recorre les planes de l’Orinoco en direcció W-E, i per la vora esquerra rep el riu Portuguesa a San Fernando de Apure Des d’aquesta ciutat el riu adquireix un caràcter deltaic, amb nombroses bifurcacions fins que desguassa a l’Orinoco prop de Caicara de l’Orinoco En aquest darrer tram l’Apure és navegable