Resultats de la cerca
Es mostren 2283 resultats
torrent de Penyascaró
Riu
Afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, a la vall de Benasc (Ribagorça), dins el municipi de Benasc, que neix al vessant W del pic de Castanesa i desemboca al seu col·lector entre Benasc i Ancils.
riu de la Pena
Riu
Afluent per l’esquerra del Matarranya, que neix al vessant occidental del tossal dels Tres Reis, al sector occidental dels ports de Tortosa, dins el terme de Beseit (Matarranya); després de rebre, per la dreta, el riu del racó de Patorrat i el barranc de Formenta, en un sector on és termenal entre els municipis de Beseit i de Vall-de-roures, és embassat al pantà de la Pena; aquest té una capacitat d’uns 20 milions de metres cúbics, i la seva construcció, començada l’any 1919, fou enllestida el 1930.
Pečora
Riu
Riu del NE de la Rússia europea (1 809 km de longitud i 322 000 km2 de conca).
Neix a l’Ural Septentrional, travessa la plana Pěcora i desguassa al golf homònim, a la mar de Barents La seva vall a la dilatada regió dels llacs assoleix una amplada de 10 km Té una alimentació mixta, amb predomini de la neu És glaçat d’octubre a maig Té un cabal mitjà a la desembocadura de 4 100 m 3 /s, i els seus afluents principals són l’Ižma i l’Usa És navegable fins a Troicko-Pečorsk i, a la primavera i a la tardor, fins a Ust'-Unja Els ports principals són Nar'jan-Mar, Ust'-Cil’ma, Pečora i Troicko-Pečorsk A la seva conca hi ha jaciments de carbó, petroli i gas Hi és també important…
Papaloapán
Riu
Riu de Mèxic (440 km de longitud i 45 700 km2 de conca).
Neix a les muntanyes de l’estat d’Oaxaca, penetra a l’estat de Veracruz i desemboca a la llacuna de Tequiapán, que comunica amb la mar per la restinga d’Alvarado
Pánuco
Riu
Riu de Mèxic (520 km).
Neix a la regió endorreica de la conca de Mèxic, travessa la regió muntanyosa de San Luis de Potosí i desguassa al golf de Mèxic, prop de Tampico Durant el seu trajecte rep diversos noms Salado, Salto, Tepeji, Tula, Moctezuma
riu de Queixigar
Riu
Afluent per l’esquerra del riu Guard, que neix sota el poble de Queixigar (Ribagorça) i després de travessar en direcció N-S els termes de Castigaleu, Tolba i Benavarri, desemboca al seu col·lector dins el d’Estopanyà.
Samara
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Volga, a Rússia (575 km).
Neix a la banda nord de les muntanyes d’Obščij Syrt i desemboca al pantà de Kujbyšev
el Rialbo
Riu
Riu de la Ribagorça, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix al vessant septentrional del Turbó i drena la Vall de Bardaixí, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
Després de travessar un extrem de l’antic municipi de Merli i rebre, per l’esquerra, el barranc d’Espluga que davalla de la Vall de Lierp Ribagorça, s’uneix al seu collector, aigua avall de Campo
el Reguer
Riu
Afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, que neix a la serra de Sant Guiules i després de drenar els termes de Baells, el Campell i Castellonroi (Llitera) desguassa al seu col·lector prop de Pinyana.
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…