Resultats de la cerca

Neix al Fichtelgebirge És navegable des que rep, per l’esquerra, l’Unstrut uns 175 km Ha donat nom a la glaciació de Saale , equivalent, per a l’Europa septentrional, al Riss alpí

Neix al Sauerland i desemboca a Duisburg Rep per la dreta el Möhne i per l’esquerra el Hönne i el Lenne És navegable els darrers 76 km És el centre d’una important conca i regió industrial

Neix als Alps de Kitzbühel, passa per Salzburg i s’uneix a l’Inn aigües amunt de Braunau

De règim pluvial tropical, el seu curs és poc conegut

És de règim pluvionival, amb crescudes a la primavera i a la tardor, amb un mòdul absolut de 17 m 3 per segon a Villora i de 23,11 a Villatoya Neix a les calcàries triàsiques de la Muela de San Juan, flueix en direcció meridiana travessant la serranía de Cuenca per estrets congosts i rep per la dreta el riu Guadazón Les seves aigües s’embassen al pantà de Contreras 874 Hm 3 , prop del pont de Contreras, a partir del qual el riu forma la frontera entre Castella Conca i Albacete i el País Valencià Plana d’Utiel tot corrent encaixat fins a desguassar al Xúquer, ja plenament dins el País Valencià…

N'és la capçalera el riu de Cazumba que neix al Caroig i és anomenat ja d’Escalona, o riu de Benedrís , abans de Quesa, on rep per la dreta el principal afluent, el riu Grande format a la mola de Bicorb Travessa profundament engorjat el sector nord de la canal de Navarrés estricta Quesa, Navarrés, Tous i desemboca al seu collector, aigua avall de Tous, prop del despoblat d’Escalona

Al curs alt segueix la direcció E-W, i prop de Münster agafa la S-N Desguassa en estuari a la mar del Nord, on forma el golf de Dollart Diversos canals han estat construïts per aprofitar-ne l’aigua, el més important dels quals és el Dortmund-Ems, que l’uneix amb el Lippe

La capçalera rep aigües des dels contraforts nord-occidentals de la serra de Mariola, a llevant, i des de la serra d’Ontinyent, a ponent, dins la vall de Bocairent, la qual ha estat capturada parcialment, a la capçalera del Vinalopó i travessant el seu límit septentrional les serres d’Ontinyent i d’Agullent, pel congost de l’Infern El curs mitjà s’estén pels glacis de la vall d’Albaida i rega l’horta d’Ontinyent, Aielo de Malferit, l’Olleria i Montaverner, on desguassa al seu collector

Neix de barrancs intermitents al NE de la Serrella i al N de la serra de la Xortà, prop de Castell de Castells, on és conegut com a riu de Castells , i, en rebre el barranc de Malafí, pren la direcció W-E Drena les valls de Pop encaixada entre la serra de Laguar i la muntanya de coll de Rates i de Xaló més oberta, entre el puig de Segili i el coll de Rates, on gairebé desapareix pels regadius 22 ha sota els estrats horitzontals de l’Eocè Reprèn el curs vora Gata, passada la qual el seu llit s’eixampla entre vinyars, tomba al NE, s’encaixa entre dipòsits quaternaris i desemboca a la Duana de…