Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
la Tet
la Tet al seu pas prop de Millars
© Fototeca.cat
Riu
Riu del litoral mediterrani, al Rosselló, al Conflent, al Capcir i a l’Alta Cerdanya.
Neix al massís del Carlit, dins el municipi d’Angostrina Alta Cerdanya, sota el puig Peric, com a emissari de l’estany Blau i dels estanys de puig Peric després de rebre, per la dreta, el riu de la Grava i, per l’esquerra, l’aigua dels estanys de la Llosa i de l’Esparver, formava a la plana estesa entre el riu d’Aude i el Carlit els aiguamolls de la Bullosa, la Bulloseta i els Ànecs, transformats l’any 1902 en pantà de la Bullosa Continua pel pla dels Avellans cap al pla de la Perxa i, entre la Llaguna i Montlluís, aprofitant la falla cerdanoconflentina, inicia, profundament encaixat, en…
riu del Terme
Riu
Nom que rep a la capçalera el riu de Montdony, afluent, per la dreta, del Tec, que neix al Montcapell, dins el municipi de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir).
el Tec
el Tec al seu pas pels Banys d’Arles
© Fototeca.cat
Riu
Riu del litoral mediterrani, al Vallespir.
Neix a les fonts del Tec , que brollen a 2 300 m alt, al vessant oriental de Rocacolom, al S, les esquerdes de Rojà, al N, que envolten la coma del Tec , extrem occidental i capçalera del municipi de Prats de Molló i de la comarca del Vallespir Després de travessar el bosc de l’Ullat, tot davallant ràpidament, arriba a 1 100 m als banys de la Presta, a partir d’on comença a obrir-se a l’ampla vall de Prats de Molló, on rep els primers afluents importants, les rieres d’Agrefull, de la Percigola i de la Figuera, per l’esquerra, i la de la Comedella, per la dreta Passat el congost del balç de l’…
el Ròvol
Riu
Riu del Rosselló, que neix al sector marítim de les Corberes, entre el pas de l’Escala i el Montoliu de Perellós, al terme d’Òpol i Perellós, al límit amb el Llenguadoc.
Aflueix, per l’esquerra, a l’Aglí, poc abans de Ribesaltes
vall de Pomerola
Riu
Vall del Conflent, afluent, per l’esquerra de la riera de Rojà, que davalla del cim Pla de Pomerola (2 456 m), contrafort septentrional de roca Colom, termenal dels municipis de Mentet i de Pi.
el Palància

El Palància al seu pas pel municipi d’Algar
© Fototeca.cat
Riu
Riu del País Valencià, que neix al Sistema Ibèric, als vessants orientals de la serra de Javalambre, al límit amb Aragó, dins el terme del Toro, al peu de la penya d’Escàbia.
Al terme de Begís rep per la dreta el riu de Canals, que hi aporta aigües de la serra d’Andilla El seu curs, amb una direcció general WNW-ESE, forma l’eix de les comarques de l’Alt Palància i del Camp de Morvedre Desemboca a la Mediterrània, després de 75 km de recorregut, al límit entre els municipis de Sagunt i de Canet de Berenguer Té un cabal de 2,22 m 3 per segon i una gran irregularitat, amb màxims de primavera i de tardor El curs alt té un fort pendent La conca, calcària i margosa i molt desforestada, incorpora les aigües dels vessants orientals de la serra de Javalambre a l’W, de les…
barranc de les Olles
Riu
Afluent per la dreta de la rambla de la Viuda.
Neix a la penya Roja, dins el terme de Figueroles d’Alcalatén, i forma el límit entre els de les Useres i Costur
riu de Montdony
Riu
Riu de l’alt Vallespir, afluent, per la dreta, del Tec, que neix dins el terme de Montalbà de l’Església (els Banys d’Arles), al vessant septentrional del roc de Frausa i del seu contrafort occidental (1 235 m alt) el roc de Montdony (o de Sant Salvador).
Després de passar vora aquest poble, rep, per l’esquerra, el riu del Terme i penetra al municipi dels Banys d’Arles a través de les llargues i profundes gorges de Montdony , molt visitades pels banyistes i turistes dels Banys d’Arles, població sorgida al voltant dels balnearis establerts a la confluència d’aquest riu amb el seu collector
el Millars
el Millars a la desembocadura
© Fototeca.cat
Riu
Riu mediterrani que neix a la serra de Gúdar (Aragó) i en direcció NW-SE travessa la terra castellonenca i desguassa a la mar prop d’Almassora, després d’un recorregut de 130 km.
La seva capçalera és formada per una xarxa radial de riuets rius d’Albentosa, de Cedrillas, d’Alcalà i de Mora que vénen de les serres de Javalambre, de Gúdar i de Penyagolosa de 2023 a 1 813 m alt, que es concentren prop d’Olba, a la ratlla d’Aragó i del País Valencià D’ací fins a Fanzara travessa la comarca de l’Alt Millars tallant perpendicularment l’estructura i fortament encaixat Finalment s’obre a la Plana, gran faixa de terreny pla, quaternari, que divideix en dues comarques Plana Alta, al N, i Plana Baixa, al S Els seus majors afluents són els de l’esquerra, el riu de Linares i la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina