Resultats de la cerca
Es mostren 365 resultats
riu de Sant Antoni
Riu
Riu del Pallars Sobirà, afluent a Rialb de Noguera, per la dreta, de la Noguera Pallaresa.
És format per la unió, prop d’Altron, dels rius de Pamano i de Sall, tots els quals drenen la vall d'Àssua
riu de Romedo
Riu
Afluent de capçalera de la Noguera de Cardós, dins el terme de Lladorre (Pallars Sobirà), emissari dels estanys de Romedo, circ lacustre d’origen glacial format al vessant meridional del pic de Colatx, format per l’estany de Romedo de Baix (2.020 m alt., aprofitat per a alimentar la central hidroelèctrica de Tavascan), l’estany de Romedo de Dalt (2.120 m) i els de Senó (2.204 m) i Colatx (2.140 m) i els de Guiló
.
barranc de Pamano
Riu
Riu de la vall d’Àssua, (Pallars Sobirà), que neix al terme de Sort, al vessant S del Montsent, i després de passar per Llessui, Saurí, Bernui, Sorre i Altron, prop d’aquest darrer s’uneix al Rialbo i forma el riu de Sant Antoni.
Dal
Riu
Riu de Suècia que neix de la confluència del Västerdal i l’Österdal (500 km).
Forma diversos llacs i nombrosos salts d’aigua, aprofitats per a la producció hidroelèctrica Desguassa al sud del golf de Bòtnia
riu Escrita
Riu
Afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, de direcció W-E, que es forma amb les aigües de les comes de Ratera, Amitges, l’Abeller i Subenuix.
Després de formar l’estany actual pantà de Sant Maurici, al vessant septentrional dels Encantats, rep per la dreta els rius de Monestero, estany Serull i, al poble d’Espot, el de Peguera Desemboca al seu collector prop de l’antic castell de Llort La seva vall, anomenada d'Espot, és suspesa sobre la Noguera Alimenta les centrals elèctriques de Sant Maurici i d’Espot
riu de la Bonaigua
Riu
Riu de la vall d’Àneu (Pallars Sobirà), afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa; drena la vall suspesa dita vall de la Bonaigua
.
És format per les aigües procedents dels circs lacustres de Gerber i de Cabanes i del torrent de Cap de Port, que davalla del port de la Bonaigua Després de deixar, a la dreta, València d’Àneu al final d’un replà, a més de 100 m damunt el fons de la vall glacial d’Àneu i, a l’esquerra, les restes de l’antic castell de Portaran, s’uneix a la Noguera poc abans d’Esterri d’Àneu Una gran zona forestal, en part d’avetoses mata de Sorpe, mata de València, cobreix la baga d’aquesta vall
Klarälven
Riu
Riu de Suècia i, al seu origen, de Noruega, on rep el nom de Trysilev.
Desemboca al llac Vänern, després de 347 km
Ljusnan
Riu
Riu de Suècia (430 km).
Neix a la frontera noruega i desemboca al golf de Bòtnia Hi ha transport de fusta, pesca de salmons i producció d’energia elèctrica
Ljungan
Riu
Riu de Suècia (350 km).
Neix al massís de Helagsfjället i desemboca al golf de Bòtnia Hi ha salts d’aigua, que hom aprofita per a produir energia elèctrica
Kārūn
Riu
Riu de l’Iran, format per un grup de torrents del Zagros, que recorre la plana de Khūzestān (750 km).
És navegable a partir d’Ahvāz