Resultats de la cerca

Neix a la Chapada das Mangabeiras, fa de frontera entre els estats de Pianí i Maranhão i desemboca a l’Atlàntic en un delta pantanós

Davalla de la Serra da Canastra i en el curs mitjà i inferior marca els confins entre els estats de Minas Gerais i de Goiás

Neix a l’estat de Sao Paulo, penetra al de Minas Gerais i desemboca a l’Atlàntic per l’estat de Rio de Janeiro Es forma de diversos corrents, els més importants dels quals són els rius Paratinga i Paraibuna Riu de règim pluvial i de cabal constant, forma una vall molt desenvolupada agrícolament i industrialment

Té uns 360 km de longitud i uns 60 kms d’amplada A la riba meridional del desguàs, hi ha el port de Belém

Neix a les muntanyes de l’estat d’Oaxaca, penetra a l’estat de Veracruz i desemboca a la llacuna de Tequiapán, que comunica amb la mar per la restinga d’Alvarado

Neix a la regió endorreica de la conca de Mèxic, travessa la regió muntanyosa de San Luis de Potosí i desguassa al golf de Mèxic, prop de Tampico Durant el seu trajecte rep diversos noms Salado, Salto, Tepeji, Tula, Moctezuma

Drena la vall de Toses i s’uneix al seu collector a Ribes de Freser

És de règim pluvial A l’estació de les pluges es posa en contacte amb el riu Rupumuni És format per dos rius, l’ Uraricuera i el Tacutu , que s’uneixen poc abans de Boa Vista, des d’on flueix en direcció nord-sud Aigües avall, abans d’arribar a Caracaraí, des d’on és navegable, rep per la dreta el riu Mucajaí i, més avall, a Catrimani, rep, també per la dreta, el riu Catrimani Desemboca al Rio Negro poc abans de Moura

Neix a la Sierra Madre Occidental, travessa d’oest a est l’estat de Chihuahua i el llac de Toronto fins a Camargo, on rep les aigües del Florida, i segueix la direcció nord fins a arribar a Ojinaga, on desguassa per la dreta al Rio Bravo del Norte És aprofitat per al regatge i per a la producció d’energia elèctrica

Després de passar vora la ciutat de Berga desemboca al seu collector aigua amunt de Sant Quirze de Pedret