Resultats de la cerca

De règim nival, neix als Andes, al vessant nord-oriental del cim de Fitz Roy, travessa els llacs Viedma i Argentino, penetra a la Patagònia, on forma nombrosos meandres encaixats, i desemboca a l’Atlàntic, en un estuari al N de la Bahía Grande

Neix a l’extrem oriental de la puna argentina i manté una direcció general NW-SE desemboca, per la dreta, al Paraná, aigües avall de Santa Fe Es forma per la confluència de dos rius, Toro i Guachipes, que s’uneixen prop de Coronel Moldes Porta el nom de Pasaje o Juramento fins que arriba a la zona de salines de la plana

Recull les aigües dels rius Bermejo, Zanjón i San Juan, entre altres, a la zona andina de les províncies de San Juan, Mendoza i San Luis De curs incert, a causa de l’escassetat de precipitacions de la seva conca, es perd a l’entorn de la llacuna Urra Lauquén

Neix a la Cordillera Central dels Andes de Bolívia En direcció SE, separa el Chaco Boreal o paraguaià del Central o argentí Desguassa en el Paraguai, a 15 km d’Asunción, davant el Cerro de Lambaré Té un cabal màxim de 463 m 3 /s i mínim de 5 m 3 /s Només és navegable 170 km més amunt de la seva confluència a causa dels nombrosos ràpids i llacunes

Es forma per la unió dels rius Grande i Paranaíba, tots dos originats a l’altiplà del Brasil En el tram brasiler presenta les característiques d’un riu d’altiplà, amb un llit rocallós que presenta dues sèries de cascades el salt d’Urubupungá, aigua amunt de la confluència del Tieté, i el salt de Sete Quedas, prop de l’aiguabarreig amb el Pequiry Els afluents per l’esquerra Tietê, Paranapanema, Ivaí, Iguaçú presenten també nombroses cascades i ràpids, les més importants de les quals són les de l’Iguaçú A Corrientes, el Paraná rep les aigües del seu gran afluent…

El formen dos rius andins el Neuquén i el Limay Travessa l’estepa àrida de la Patagònia i desemboca a l’Atlàntic

Format per dos rius, el Bermejo i el Río Grande de Tarija, que neixen en territori bolivià i s’uneixen al nord de la ciutat argentina d’Orán, durant 90 km fa de frontera entre Bolívia i l’ Argentina Després d’Orán forma dos braços l’antic llit, anomenat Río del Valle, corre uns 20 km al sud del nou, anomenat Teuco, i a Fortín Lavalle tornen a ajuntar-se A partir de Presidencia Roca és navegable per vaixells de poc calat

el seu curs forma un veritable cañón fins a Bot, tot seguint una direcció S-N després de travessar la paret de conglomerats que limita el curs de l’Ebre per la dreta, i de constituir, en aquest sector, límit entre els termes de Gandesa, al N, i de Prat de Comte i del Pinell de Brai, al S, es dirigeix, ja a la plana, vers el SE i desemboca al seu collector aigua avall de Benifallet Baix Ebre Aquest canvi de direcció és originat, possiblement, per captació de la conca alta del riu Sec dels Estrets, per un altre afluent de l’Ebre, que correspon a l’actual riu de les Canaletes

Neix als ports de Beseit, al vessant septentrional del Montcaro Des de poc després del seu naixement, on és anomenat dels Emprius, constitueix el límit dels municipis de Beseit, Cretes, Lledó, Arenys de Lledó i Calaceit del Matarranya amb els d’Aranes, Horta de Sant Joan i Caseres de Terra Alta Després de passar vora els llogarrets d'Algars que li ha donat el nom i de Pinyeres, i de travessar la part septentrional de Terra Alta, desemboca, per la dreta, al Matarranya vora Nonasp Bé que el límit entre els bisbats de Tortosa i de Saragossa fou establert el 1152, pocs anys després de la…