Resultats de la cerca

De règim pluvial tropical, el seu curs és poc conegut

Neix a la serralada Oriental, a Colòmbia, i fa de frontera entre aquest país i Veneçuela durant 280 km És navegable fins a El Amparo, poc després d’Arauca

Neix per la unió dels rius Uribante i Sarare prop de Guasdualito Recorre les planes de l’Orinoco en direcció W-E, i per la vora esquerra rep el riu Portuguesa a San Fernando de Apure Des d’aquesta ciutat el riu adquireix un caràcter deltaic, amb nombroses bifurcacions fins que desguassa a l’Orinoco prop de Caicara de l’Orinoco En aquest darrer tram l’Apure és navegable

Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…

Ha donat nom al territori del Delta Amacuro

L’Orinoco hi perd un 25% del seu cabal, que va al riu Guainía, curs alt del riu Negro Aquest cas, únic al món, de comunicació entre dues conques fluvials importants s’originà en part per desbordament de l’Orinoco i per captura del Casiquiare

Neix a la serra de Parima, que juntament amb la de Pacaraima separa la seva conca de la de l’Amazones Travessa Veneçuela i desguassa a l’Atlàntic prop de Trinidad, formant un delta d’uns 25000 km 2 El cabal 18000 m 3 /s està subjecte a un règim d’aigües altes i d’estiatges, molt relacionat amb la climatologia de la conca i amb el règim pluvial de gairebé tots els tributaris Són freqüents en el curs els ràpids que dificulten la navegació Els afluents principals són l’ Apure i el Caroní

Fins més avall de Cervià de les Garrigues i del despoblat de les Besses, el riu continua com a termenal de la Pobla de Cérvoles amb l’Albi i amb Cervià de les Garrigues Passa després per l’Albagés i el Cogul deixa el seu curs encaixat i, formant una vall oberta, entra al Segrià per Aspa, passa per Alfés i Sonadell i, després de regar una zona d’hortes, s’uneix al seu collector vora aquest darrer poble Els seus principals afluents són, per la dreta, la riera de l’Albi o riuet dels Gorgs, la vall Xeca i la vall de Melons, i, per l’esquerra, els barrancs de les Coves, de les Garrigues, la vall…