Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
Meta
Riu
Riu de Colòmbia (1 060 km), afluent, per l’esquerra, de l’Orinoco, on desguassa entre Puerto Paéz i Puerto Carreño.
Neix a la serralada Oriental i assenyala part de la frontera entre Colòmbia i Veneçuela
riu de Sella
Riu
Curs d’aigua de la Marina Baixa.
Neix dins el terme de Sella per la confluència, al sud de la vila, dels barrancs de l’Arc i de Tagarina, formats als contraforts meridionals de la serra d’Aitana Segueix la direcció N-S, travessa el terme d’Orxeta aquí és anomenat també riu d’Orxeta , i després de travessar el de la Vila Joiosa desemboca directament a la mar al mig del nucli de la Vila Rep per la dreta, al terme d’Orxeta, un important afluent, el riu de Relleu regulat per l’antic pantà de Relleu, bastit el 1776 després d’aquesta confluència ha estat bastit, el 1960, el pantà de Sella o d’Amadòrio, per al regatge de les hortes…
Vaupés
Riu
Riu de Colòmbia i el Brasil, subafluent de l’Amazones a través del Negro (1 126 km).
Neix a l’E de la Cordillera Oriental per la unió de l’Umilla i l’Itilla Durant 100 km serveix de frontera entre Colòmbia i el Brasil Bé que el seu cabal és considerable, és poc aprofitat Desguassa al Negro al S de Tapira
Atrato
Riu
Riu de Colòmbia (700 km).
Neix a la Cordillera Occidental, a l’est de Quibdo El seu curs mitjà és navegable i quan entra a les terres baixes presenta nombrosos meandres que, juntament amb els aiguamolls, fan impracticable la navegació al curs baix Desemboca al golf d’Urabá, a la mar de les Antilles En el seu curs superior i en els afluents de la dreta es troben jaciments aurífers i de platí
Arauca
Riu
Riu de Veneçuela i Colòmbia, afluent de l’Orinoco per la vora esquerra (1 300 km).
Neix a la serralada Oriental, a Colòmbia, i fa de frontera entre aquest país i Veneçuela durant 280 km És navegable fins a El Amparo, poc després d’Arauca
Amazones

L’Amazones prop de Manaus (Brasil)
© Fototeca.cat
Riu
Riu d’Amèrica del Sud, primer del món quant a cabal, amplària, profunditat i extensió de la seva conca, que amb els seus afluents importants, 100 dels quals són navegables i 17 tenen una longitud entre 1.500 i 3.600 km, drena una àrea de més de 6 milions de km2; d’aquests, 3 milions pertanyen al Brasil, i la resta a gairebé la totalitat del Perú i Bolívia i a amples àrees de l’Equador, Colòmbia i Veneçuela.
Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…
riu d’Algar

Vista de les fonts del riu d’Algar
© C.I.C - Moià
Riu
Riu de la Marina Baixa que neix al S del coll de Rates, al límit amb la Marina Alta.
La seva capçalera és la vall de Tàrbena , compresa entre la serra del Carrascar de Parcent al N, la serra de la Xortà i la serra d’Almèdia a l’W i la serra de Bèrnia a l’E Poc abans del despoblat d’ Algar que li ha donat el nom, el riu entra a la vall de Callosa de Segura on, al límit entre els municipis de Callosa d’En Sarrià i d’Altea, rep, per la dreta, el Guadalest Desemboca a la mar Mediterrània al N de la vila d’Altea
riu de Frainos
Riu
Afluent, per la dreta, del riu d’Alcoi que neix al port de Confrides (Marina Baixa), passa pels termes de Penàguila (Alcoià) i Benilloba (Comtat) i desemboca al seu col·lector prop de Cocentaina.
Rep, per la dreta, el barranc de Seta
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina